 |
| Pelicans i marabús esperant el menjar |
Per fi som a Etiòpia!
Ens venia molt de gust arribar a aquest país; primer de tot perquè ens venen a
visitar des de Barcelona la Júlia, la Carla i en Pere per passar el Nadal una
miqueta més en família. Segon, pels festivals que hi podrem veure i per últim,
per la cultura que té. Ens ha encantat l’est d’Àfrica, però comencem a
necessitar tenir alguns monuments per visitar, una mica més de varietat
culinària...
Des del moment en que
vam aterrar a Addis Abeba fins que arribaven la Júlia i la Carla teníem 7 dies per
tal de fer el visat per anar a la Índia (si, si....anem a la Índia!!) i visitar
Harar, a l’est d’Etiòpia.
Però les coses no van sortir tal com esperàvem. A
Barcelona, abans de marxar de viatge, em van dir que no calia posar-me la vacuna
de la polio perquè ja la tenia; és una vacuna de per vida. Segons l’ambaixada
índia a Addis però, la meva vacuna estava caducada i calia que em prengués un
“recordatori”. Així que vam haver de perdre tot el dia per anar a que em
posessin dues gotetes a la llengua i el segell al carnet de vacunes: buscar
l’hospital on ho fan, esperar que la gent que està dintre de la sala tingui
ganes de treballar i obri la porta, esperar una mica més perquè se t’han colat
unes 4 persones que havien arribat després de tu....Tot un show! I amb tot
això, l’ambaixada ja havia tancat, així que vam tornar al matí següent.
Mentrestant, a Addis,
vam aprofitar per començar a endinsar-nos en la gastronomia etíop. He de dir
que la primera vegada que vaig provar l’injera (una espècie de crep de gust
amarg feta de teff, cereal que només es cultiva a Etiòpia) no em va agradar, em
provocava com una espècie de calfreds a cada mossegada! Però amb el temps m’hi
he acostumat i fins i tot m’ha acabat agradant. Al Jordi, com no, li va encantar
des del primer moment...ell tan feliç com sempre! : )
 |
| El nostre primer Beyaynete |
 |
| Descobrint la cervesa i la barbacoa etiop! |
També vam fer algunes
visites culturals: el museu antropològic on vam descobrir una miqueta més sobre
les tradicions etíops, el museu nacional on vam conèixer la Lucy, la nostra
àvia africana...i poca cosa més! Perquè a Addis s’acaben les possibilitats
bastant ràpid.
 |
| La Lucy! |
I com que ja no
teníem suficients dies per anar a Harar i no volíem estar tota una setmana a la
capital, vam decidir baixar una mica cap al sud. Ens havien parlat molt bé
d’Awassa; una ciutat tranquil·la, a la vora d’un llac on menjar bé i descansar.
Així que vam comprar un billet de bus i ens hi vam dirigir!
Vam poder anar veient
com el paisatge s’anava fent més i més àrid a mesura que la quantitat de camells,
bous i ases que envaïa la carretera també augmentava. Fins que vam arribar a
Awassa. Era la nostra primera ciutat a Etiòpia, a part de la capital, així que
no teníem amb que comparar-ho...Ara me n’adono de com l’enyoro! ;)
Sorprenentment, per
una vegada, no ens va costar suor i llàgrimes trobar un hotel que ens agradés i
s’adeqüés al nostre pressupost. Se’ns va fer fins i tot estrany quedar-nos a la
primera habitació que visitàvem! Només arribar al Time Cafe vam conèixer el
Bertrand, un fotògraf francès establert a Malàsia, que també estava viatjant
durant uns mesos. Ens hi vam portar bé de seguida, així que vam passar junts
els dies que vam estar al sud.
A Awassa vam
descobrir els primers sucs d’Etiòpia, que són tan espessos que no te’ls pots
beure sinó que te’ls has de menjar amb cullereta. Vam tenir-hi també
les nostres primeres experiències pel que fa a la relació amb els turistes:
MONEY, MONEY, MONEY! Qualsevol cosa que vulguis visitar s’ha de pagar i els
nens no tenen vergonya de plantar-se davant tu i demanar-te diners.
 |
| Suc de plàtan i alvocat i de mango i alvocat! |
Al llac d’Awassa vam
veure els nostres primers pelicans lluitant amb els enormes marabús per a
aconseguir un tros de peix i també vaig poder comprovar com les mirades dels
nois cap a mi havien canviat... preparant-me per a la Índia!
 |
| Marabús |
Vam visitar la ciutat
de Shashemene, un paradís rastafari on molts jamaicans han vingut a viure, com
a la terra promesa. L’antic rei Selassie, abans anomenat Ras Tafari va ser
l’escollit, sense haver-ho demanat, per aquesta comunitat per a ser el proper
messies. Després de conèixer els seus nous “seguidors”, els va reservar un tros
de terra on es van establir.
 |
| Shashemene |
Ens esperàvem una
ciutat plena de rastafaris i amb els seus colors característics per tot arreu. Però res més lluny de la
realitat. Això si, vam conèixer al Banana Man! Un home que havia estat beneït amb un talent que havia decidit compartir amb tots
nosaltres, en les seves paraules. Feia quadres amb les fulles dels
plataners, creant collages amb els colors naturals de la planta.
 |
| Banana Man |
De tornada a Addis,
vam parar un vespre a Ziway per visitar el seu llac i veure com els locals alimentaven
els pelicans i els marabús amb les sobres del peix cada matí.
 |
| Ziway |
 |
| Pelicans i marabús lluitant per un tros de peix |
Ja estàvem preparats
per rebre els nostres amics! I per tal de fer-vos viure el viatge des de
diferents perspectives, aquests dies que compartim amb ells, es convertiran en
els autors del blog!
