ETIOPIA: Primeres impressions a Addis Ababa i Bahir Dar (Llac Tana i Blue Nile Falls)

Peregrins etíops al monestir de Ura Kidane Mehret

Júlia

20-21-22-23/12/2016

Ha sigut un moment molt especial retrobar-nos amb la Joana i el Jordi després de tan de temps, i aquest cop taaaaaaaan lluny de casa! Ens ha fet molta il·lusió que ens estiguessin esperant a l’aeroport d’Addis Ababa, com si fos la cosa més normal del món trobar-nos allà. Estan més prims i morenos, però el que més ens ha impactat és que irradien felicitat i bones vibracions i se’ls veu molt satisfets i súper enamorats :P

Primera cervesa

Ens van ficar una mica al dia del seu viatge aquell vespre mentre preníem la primera Walia (una de les moltes cerveses d’Etiòpia) i ens estrenàvem amb el menjar etíop (molt bo per cert!). Però ja sabíem que no seria tot tan relaxat... Ens tenien preparada la primera sorpresa: a les 4.30 de la matinada ens van ficar a un taxi per agafar un bus soletes cap a Bahir Dar!



Un cop vam descobrir quin era el bus que havíem d’agafar, el viatge de 10 hores va ser molt més còmode del que ens podíem imaginar i vam anar observant molt relaxadament el paisatge i la gent que trobàvem pel camí fins arribar al nostre destí. Bahir Dar és una ciutat “moderna”, agradable i ordenada a la vora del Llac Tana. Un noi molt maco del hotel ens va convidar a fer un tomb al voltant del llac i a prendre una cervesa mentre ens explicava una mica la complicada situació política que viu el país. És una llàstima però aquestes notícies pràcticament no ens han arribat a Espanya...



Al dia següent ens vam retrobar amb la Joana i el Jordi i poc després estàvem a una barca per visitar el llac Tana. És el llac més gran d’Etiòpia i a les seves illes es troben antics monestirs ortodoxes on viuen alguns monjos. 

La nostra barca al Llac Tana

Porta Monestir d'Asua Mariam

Vam visitar el monestir de Ura Kidane Mehret i ens vam passar una bona estona observant les pintures meravelloses i plenes de colors vius que expliquen passatges de la Bíblia. Abans de tornar a la ciutat vam anar al naixement del Blue Nile, que tot i que no és res de l’altre món sí que impressiona pensar la de kilòmetres que els queden a aquelles aigües per recórrer fins a acabar morint al Mar Mediterrani.

 

Interior del monestir de Ura Kidane Mehret

  

 

Exterior del monestir de Ura Kidane Mehret

Al dia següent vam agafar un minibus molt local cap a Tis Abay per visitar les Blue Nile Falls. És època seca i les cascades no tenen res a veure amb les imatges espectaculars que hem vist de l’època de pluges i també diuen que des que van construir la central hidroelèctrica ja no és el mateix... Però ja només el viatge fins a arribar ha valgut la pena, tot i que ha sigut també força trist veure la pobresa dels poblats...


 

Pont dels Portuguesos 

De camí cap a les Blue Nile Falls

La Carla i el seus amics...

 

Blue Nile Falls

  

Fent el tonto

 

Que petits que se'ns veu!

Personalment és la meva primera experiència a Àfrica i trobo que Etiòpia és més tranquil i organitzat del que em pensava. La gent és molt amable, alegre, oberta i hi ha una energia especial per tot arreu. I com sempre que he visitat països en vies de desenvolupament, tot i que la gent és “pobre” segons els nostres estàndards, la gent somriu i els brillen els ulls, especialment als nens. Això m’ho he trobat a molts llocs i sempre acabo fent la mateixa reflexió: qui és més feliç? Nosaltres que ho tenim tot però molts cops estem insatisfets o ells que tenen només el més bàsic amb sort però irradien felicitat i bones energies?

Esmorzar etíop