Ja som a Etiòpia!!

Pelicans i marabús esperant el menjar

Per fi som a Etiòpia! Ens venia molt de gust arribar a aquest país; primer de tot perquè ens venen a visitar des de Barcelona la Júlia, la Carla i en Pere per passar el Nadal una miqueta més en família. Segon, pels festivals que hi podrem veure i per últim, per la cultura que té. Ens ha encantat l’est d’Àfrica, però comencem a necessitar tenir alguns monuments per visitar, una mica més de varietat culinària...

Des del moment en que vam aterrar a Addis Abeba fins que arribaven la Júlia i la Carla teníem 7 dies per tal de fer el visat per anar a la Índia (si, si....anem a la Índia!!) i visitar Harar, a l’est d’Etiòpia. 

Però les coses no van sortir tal com esperàvem. A Barcelona, abans de marxar de viatge, em van dir que no calia posar-me la vacuna de la polio perquè ja la tenia; és una vacuna de per vida. Segons l’ambaixada índia a Addis però, la meva vacuna estava caducada i calia que em prengués un “recordatori”. Així que vam haver de perdre tot el dia per anar a que em posessin dues gotetes a la llengua i el segell al carnet de vacunes: buscar l’hospital on ho fan, esperar que la gent que està dintre de la sala tingui ganes de treballar i obri la porta, esperar una mica més perquè se t’han colat unes 4 persones que havien arribat després de tu....Tot un show! I amb tot això, l’ambaixada ja havia tancat, així que vam tornar al matí següent.

Mentrestant, a Addis, vam aprofitar per començar a endinsar-nos en la gastronomia etíop. He de dir que la primera vegada que vaig provar l’injera (una espècie de crep de gust amarg feta de teff, cereal que només es cultiva a Etiòpia) no em va agradar, em provocava com una espècie de calfreds a cada mossegada! Però amb el temps m’hi he acostumat i fins i tot m’ha acabat agradant. Al Jordi, com no, li va encantar des del primer moment...ell tan feliç com sempre! : ) 

El nostre primer Beyaynete

Descobrint la cervesa i la barbacoa etiop!

També vam fer algunes visites culturals: el museu antropològic on vam descobrir una miqueta més sobre les tradicions etíops, el museu nacional on vam conèixer la Lucy, la nostra àvia africana...i poca cosa més! Perquè a Addis s’acaben les possibilitats bastant ràpid.

La Lucy! 

I com que ja no teníem suficients dies per anar a Harar i no volíem estar tota una setmana a la capital, vam decidir baixar una mica cap al sud. Ens havien parlat molt bé d’Awassa; una ciutat tranquil·la, a la vora d’un llac on menjar bé i descansar. Així que vam comprar un billet de bus i ens hi vam dirigir!

Vam poder anar veient com el paisatge s’anava fent més i més àrid a mesura que la quantitat de camells, bous i ases que envaïa la carretera també augmentava. Fins que vam arribar a Awassa. Era la nostra primera ciutat a Etiòpia, a part de la capital, així que no teníem amb que comparar-ho...Ara me n’adono de com l’enyoro! ;)

Sorprenentment, per una vegada, no ens va costar suor i llàgrimes trobar un hotel que ens agradés i s’adeqüés al nostre pressupost. Se’ns va fer fins i tot estrany quedar-nos a la primera habitació que visitàvem! Només arribar al Time Cafe vam conèixer el Bertrand, un fotògraf francès establert a Malàsia, que també estava viatjant durant uns mesos. Ens hi vam portar bé de seguida, així que vam passar junts els dies que vam estar al sud.

A Awassa vam descobrir els primers sucs d’Etiòpia, que són tan espessos que no te’ls pots beure sinó que te’ls has de menjar amb cullereta. Vam tenir-hi també les nostres primeres experiències pel que fa a la relació amb els turistes: MONEY, MONEY, MONEY! Qualsevol cosa que vulguis visitar s’ha de pagar i els nens no tenen vergonya de plantar-se davant tu i demanar-te diners.

Suc de plàtan i alvocat i de mango i alvocat! 

Al llac d’Awassa vam veure els nostres primers pelicans lluitant amb els enormes marabús per a aconseguir un tros de peix i també vaig poder comprovar com les mirades dels nois cap a mi havien canviat... preparant-me per a la Índia!

Marabús

Vam visitar la ciutat de Shashemene, un paradís rastafari on molts jamaicans han vingut a viure, com a la terra promesa. L’antic rei Selassie, abans anomenat Ras Tafari va ser l’escollit, sense haver-ho demanat, per aquesta comunitat per a ser el proper messies. Després de conèixer els seus nous “seguidors”, els va reservar un tros de terra on es van establir.

Shashemene

Ens esperàvem una ciutat plena de rastafaris i amb els seus colors característics  per tot arreu. Però res més lluny de la realitat. Això si, vam conèixer al Banana Man! Un home que havia estat beneït amb un talent que havia decidit compartir amb tots nosaltres, en les seves paraules. Feia quadres amb les fulles dels plataners, creant collages amb els colors naturals de la planta.

Banana Man

De tornada a Addis, vam parar un vespre a Ziway per visitar el seu llac i veure com els locals alimentaven els pelicans i els marabús amb les sobres del peix cada matí.

Ziway

Pelicans i marabús lluitant per un tros de peix

Ja estàvem preparats per rebre els nostres amics! I per tal de fer-vos viure el viatge des de diferents perspectives, aquests dies que compartim amb ells, es convertiran en els autors del blog!