 |
| La platja de Laft en marea baixa, Qeshm |
“Hi farà molta calor per allà baix” ens deia
tothom quan dèiem que volíem anar a Hormuz
i Qeshm, les illes del sud de l’Iran, al Golf Pèrsic. Però també ens
explicàvem les meravelles que hi podríem veure: platges increïbles, muntanyes
amb minerals de molts colors, unes gorges, dues coves de sal... A mi,
personalment, no em motivava de manera especial el fet d’anar a les illes
tapada de cap a peus amb tota la calor i trobar-hi platges de sorra blanca on
no podria banyar-me, o m’hi hauria de tirar vestida. Vel+ vestit+ pantalons+
aigua+ sorra+ calor= mala combinació!
Però havíem d’omplir 4-5 dies del nostre
calendari iranià i des de Kerman no hi havia massa més a veure. Així que
finalment vaig acceptar l’aventura illenca, pensant més en el peixet que
menjaríem que en el moment bany...ja ho resoldríem d’alguna manera. Així que
volta al nostre bus VIP nocturn per arribar a Bandar Abas al matí següent, on
agafaríem un vaixell (que també em feia una il·lusió que em moria...) d’una
hora fins a Hormuz, l’illa més petita de
les dues.
 |
| Mural al poble de Hormuz |
La nostra guia no ens recomanava perdre
l’últim vaixell per sortir de l’illa, ja que no hi havia allotjament. Però la
Nadia, la suïssa que vam conèixer a Kerman, ens va donar un contacte d’un artista (i doctorat en Arts!) i tenia una espècie de
casa d’hostes on podríem dormir. El vam trucar i no estaria a l’illa, però si
anàvem al seu museu, una família ens hi estaria esperant. Sembla que tothom
coneixia el nom del doctor Nadalian
al lloc, seria fàcil trobar-lo.
El viatge en vaixell va ser tranquil;
miraculosament no em vaig marejar! Des de la nau miràvem intrigats l’illa a la
qual ens acostàvem lentament. Es tractava d’una illa d’uns 42 km2
amb només una petita població, que majoritàriament viu de la pesca, i un antic
fort portuguès en ruïnes. Ve ser relativament fàcil trobar el lloc del doctor;
la família que ens hi esperava no tenia ni idea d’anglès però ens vam fer
entendre i ens van ficar a una habitació gran amb aire acondicionat i una
catifa enorme, allà dormiríem nosaltres!
 |
| Platja de Hormuz amb el fort portuguès de fons |
El primer dia vam visitar el museu del doctor Nadalian. Era prou interessant (més pel vídeo
explicatiu que ens va deixar conèixer la seva tasca a l’illa que per la part de
museu en si). Era un home que havia nascut a l’Iran, però havia estat viatjant
molt per diferents països, tant per estudiar com per anar millorant les seves
tècniques. De tornada a la seva illa, de la qual n’era un enamorat, va començar
a treballar amb materials naturals i a ensenyar anglès i art a les dones de la
comunitat, per tal que tinguessin unes habilitats amb les quals es poguessin
guanyar la vida o, si més no, alguns diners.
Vam anar a fer un petit passeig també per la
zona; el fort estava completament derruït, però vam poder veure els pescadors
tornant amb les seves captures i les dones amb la vestimenta tradicional de les illes: uns pantalons amb la part
de baix amb molts colors (que després vam saber que brodaven a mà), un chador també colorit i una espècie de
màscara (a lo zorro!), que elles anomenaven burka,
que els tapava la cara. Si aquella calor era insuportable per mi, no volia
ni imaginar-me com era per elles.
 |
| Família destriant el peix a la platja de Hormuz |
 |
| Provant-me el burka tradicional, Hormuz |
A les 11 del matí ja ens era insuportable
estar al sol, anàvem els tres buscant les ombres dels edificis i suats de cap a
peus. Així que vam decidir tornar a la casa a descansar. Els propietaris ens
van dir que fins les 16h era millor no sortir, perquè tanmateix no es podia fer
res fora. Així que res...dinar i siesta
time!
Aquella tarda vam agafar una moto amb una espècie
de remolc que ens passejaria per tota la illa juntament amb la Fàtima, una
amiga de la família. No en tenia idea d’anglès i a l’illa no anava internet,
així que fora traductor! Però ella estava molt motivada en acompanyar-nos.
 |
| El nostre súper transport! Hormuz |
A la tornada la Fàtima em va demanar si volia
sortir amb ella aquell vespre; era l’aniversari
d’un dels imams de l’Iran i al poble hi hauria una celebració. No vaig
acabar d’entendre què passaria, a quina hora o que havíem de fer... Però ella
es va presentar amb varies opcions de vestits tradicionals per mi, em va maquillar
(les celles ben pintades, a lo iranià!) i vam sortir al carrer. Vam marxar
sense l’Alessio i en Jordi, allò semblava una cosa de noies. Em van posar el
chador de flors pel cap i vam començar a caminar. A sota del vestit portava un
d’aquells pantalons fets a mà que, tot i ser la meva talla no eren gens
còmodes. El chador em queia del cap tot el temps i me l’havia d’aguantar amb
una mà per d’alt, mentre que amb l’altre l’agafava per no trepitjar-lo. Amb tot
això no portava les ulleres i no hi veia res de res pel carrer. I elles tan
mones: a una mà el bolso, l’altra mà preparada per saludar la gent, uns bons
talons i el cap ben alt. Jo tenia la
impressió de ser una mala disfressa d’un fantasma de Halloween. Amb tot això, tot el poble estava al carrer: les
noies en grupets caminant i els nois en moto donant voltes. La gent t’oferia
begudes ensucrades o gelats i tothom estava molt content. Jo no parava de
caminar amunt i avall sense saber si teníem un destí concret, de cada cop era més
difícil entendre’m amb la Fàtima. Així que vam tornar a casa, menys mal! Allà
vaig veure una altra similitud amb el ja esmentat Halloween americà: les dues nenes de la casa van arribar amb una
bossa de plàstic plena de caramels que havien arreplegat anant de porta a porta
pel barri. A la tornada, i a l’estil de les pelis americanes, van tirar els
seus bens preuats a sobre de la catifa per contar-los. El nen de la casa, d’uns
7 anys d’edat, va estar fora sol amb els amics fins passada la mitja nit. En
Jordi i l’Alessio, òbviament no eren a casa, ja que la Fàtima m’havia segrestat
i no els havíem dit res. Per sort, havien entès el missatge i havien sortit
també a passejar. En un moment donat, la Fàtima va desaparèixer de la casa
sense dir tan sols adéu, suposo que ja havia complert el seu objectiu del dia:
havia estat passejant la guiri per
tot el poble, als ulls de les seves amigues i ja tenia prou fotos per omplir el
seu Instagram.
 |
| Paradeta dels veïns on es regalaven sucs i gelats, Hormuz |
 |
| El meu look illenc! |
Ja havíem vist tot el que calia a Hormuz i la
relació amb la família amb la qual dormíem era mig estranya així que al dia
següent vam decidir anar cap a l’illa de
Qeshm.
A mig matí ja estàvem a la casa de l’Assad i la seva família (molt bona gent!) on també
s’hi allotjava un australià, en Matt. Al contrari que amb la família de Hormuz,
tot i tenir la nostra pròpia habitació, gairebé sempre estàvem al menjador amb
els de la casa, ja fos mirant la novel·la de la tarda, llegint o jugant a
escacs amb la filla.
Qeshm té moltes coses a veure, la majoria
d’elles protegides per l’UNESCO, que va reconèixer part de la zona com un
Geopark. La nostra primera visita van ser les
coves de sal (una d’elles d’uns 7 quilòmetres de profunditat) i, per fi, un
bany al mar! El conductor va ser molt maco i ens va deixar sols per a que jo em
pogués posar en banyador... Yuhu!! L’aigua estava calenta, així que no va ser
gaire refrescant, però va estar molt bé poder-me treure totes les capes de roba
i tirar-me a l’aigua!
 |
| Camells a les platges de Qeshm |
 |
| Interior de la cova de sal, Qeshm |
|
 |
| Interior de la cova de sal, Qeshm |
|
 |
Cova de sal, Qeshm
|
La resta d’atraccions les vam decidir fer en autostop: vam arribar a Laft, poble pescadors ple de badgirs per refrescar les cases i vam
anar fins a la gorja de Chahkooh, on
cents d’anys de corrents d’aigua van modelar les roques amb formes rodones. Va
resultar bastant fàcil parar un cotxe per a que ens portés; vam aprendre que
els automòbils petits ens acostumaven a demanar sumes desorbitades de diners
per ser turistes, però que els pick-ups
ens deixaven anar al darrera de la furgoneta gratis...i era més divertit estar
fora observant els paisatges canviants! Un dels conductors fins i tot va parar
a comprar-nos aigua per a que no tinguéssim calor. Un cop més, ens traiem el
barret davant els iranians.
 |
| Laft, illa de Qeshm |
 |
| Homes de Laft passant la calorota a sota una ombra, jugant a dominó |
 |
Gorja de Chahkooh, illa de Qeshm
|
|
 |
| Gorja de Chahkooh, illa de Qeshm |
 |
Pou a l'interior de la gorja de Chahkooh, illa de Qeshm
|
|
Van ser moltes hores de calor, la illa no va
tenir les platges de sorra blanca que ens esperàvem i la quantitat de peix que
vam menjar va ser més bé escassa. Però els paisatges marcians, un cop més la
gent del lloc, conèixer la seva cultura i la família de l’Assad, van fer que l’experiència valgués sobradament la pena.
 |
| Platja del poble on dormiem, Qeshm |
 |
| Passejant pel "nostre poble", Qeshm |
 |
Dona amb vestimenta típica treient aigua d'un pou.
Gorja de Chahkooh, illa de Qeshm |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada