Madhya Pradesh; viatge pel cor de l’Índia

Palau Mogol d’Orchha 

Seguim el nostre viatge cap a Delhi, ara a través del poc conegut estat de Madhya Pradesh. Gran part de l’Índia té tres estacions al llarg de l’any; el refrescant i fangós Monzó, seguit d’un llarg estiu i acabant pel “súper estiu”. En aquesta època de l’any, el centre i el sud del país comencen la tercera de les estacions. Per tal de fer-nos comprendre què significa el “súper estiu”, Madhya Pradesh ens va rebre amb uns esplèndids migdies de 46 graus de temperatura que no ens van abandonar fins deixar l’estat.

Amb aquesta calorota vam arribar a Maheshwar, un poble agradable i tranquil a la vora del riu sagrat Narmada. El poble durant segles ha gaudit  d’una gran importància espiritual gràcies a ser mencionat als dos llibres mitològics més importants de l’Índia; el Mahabharata i el Ramayana, pels seus ghats (escales) i temples banyats pel riu sagrat. Maheshwar va gaudir de gran esplendor al segle XVIII gràcies a la reina Ahilyabai, qui ara es venerada com una deessa i qui va construir el gran fort del poble i el temple de Baneshwar.

Fort de Maheshwar a la vora del riu Narmada 

Principal temple de Maheshwar

A més dels temples, el riu i el fort, els simpàtics habitants de Maheshwar i els seus carrers acolorits ens van fer partícips d’una de les festes més important del poble. Vam parlar amb molta gent i no vam arribar a entendre ben be què passava, però en tot moment ens van fer sentir molt integrats en la celebració. La festa començava a les cases de certes famílies que tenien una espècie de nines i ninos d’un metre d’alçada, els quals decoraven amb flors.

Celebració dels ninots, Maheshwar

Celebració dels ninots, Maheshwar

Celebració dels ninots, Maheshwar

Aquestes nines eren després transportades al cap de les dones o homes de la família entre musica balls i molta gent. A partir de les cinc de la tarda i fins ben tard hi havia en tot moment al poble alguna família o grup de famílies portant les seves nines al cap amb un timbaler precedint-los. Primer es dirigien a la plaça principal on es trobaven amb altres ninos i on les autoritats els acabaven de decorar amb més flors. A continuació es dirigien als ghats del riu on els dipositaven al terra, els treien uns testos de gespa de dins la faldilla i els començaven a adorar. Mentre part de la família resava als ninos o els tirava aigua del riu, algun membre de la família començava a repartir crispetes a tots els assistents. Per la nostra part, després de no poder refusar la bona fe de tantes famílies, vam acabar sopant crispetes. Un cop acabaven les oracions als ninots, la família i la música marxaven del riu i tornaven a casa mentre d’altres famílies, els seus ninots i la seva música començaven la seva festa.

De Maheshwar ens vam dirigir a Bhopal, on com a totes les ciutats amb població musulmana vam menjar un pollastre increïble i vam gaudir dels seus mercats. A Bhopal però, hi vam parar per poder visitar el jaciment de Sanchi; les restes budistes més antigues de l’Índia.

Mercat Bhopal

Mercat Bhopal

El 262 a.C. l’emperador Ashoka, avergonyit de totes les barbaritats que havia fet durant la guerra contra el poble de Kalinga (actualment l’estat d’Odisa) va decidir convertir el seu imperi al budisme i construir una gran stupa per fer-se perdonar tots els pecats. Aquesta stupa, 2250 anys després, segueix en peu juntament amb les elegants i detallades portes que se li van afegir tres segles després. L’auge de l’Hinduisme va deixar Sanchi a l’oblit, però tot i això l’stupa segueix impressionant.

Stupa de Sanchi

Entrada de la Stupa

La següent parada va ser Orchha, una antiga capital mogol que després de molts anys ha acabat sent un poblet pleníssim de temples, grans i impressionants palaus i cenotafis, tots ells a la vora del riu Betwa, sagrat com gairebé cada riu del país. El poble doncs dona la sensació de tenir més monuments que cases.

Palau Mogol d’Orchha

Palau Mogol d’Orchha

Palau Mogol d’Orchha

Cenotafis dels governants d’Orchha

El segon dia, la tranquil·litat del petit poble va veure’s trencada per un gran event; l’aniversari de Lord Rama, una de les reencarnacions de Vishnu. Nosaltres no en sabíem massa cosa, però de bon matí riuades de gent van començar a omplir tots els carrers que es dirigien al temple de Lord Rama, el més important de l’Índia dedicat a aquest Deu. Les cues eren llargues, però quan els organitzadors de tot plegat van veure la Joana, la van colar directament, i al veure que anava sola van començar a buscar-me per tal de que l’acompanyés, tota una sort! Un cop dins, el temple estava ple de flors, l’excitació de la gent quan s’acostava a l’estàtua principal del temple era enorme, però tot plegat no havia fet més que començar.

Temple de Lord Rama en el dia del seu aniversari

Vam esperar hora i mitja a que fossin les 12, hora exacte de l’aniversari, entre diferents grups que ens intentaven explicar què estava passant, així com fent preguntes sobre el nostre país (T’agrada l’Índia? Sou religiosos? Quants diners guanyes??). L’hora va arribar, i mentre una orquestra vestida amb barrets de mig metre d’alt va començar a tocar, tots els fidels van començar a córrer cap a l’estàtua per tocar-la, els sacerdots tiraven flors a la gent que amb empentes aconseguia estirar-se al terra per resar i els militars feien fora la gent de davant l’estàtua per tal que tothom tingués els seus segons de glòria. L’excitació, les pregàries, les cues plenes d’empentes i les flors volant van durar més de mitja hora.

La vaca també ho celebra! Fixeu-vos com al darrera la gent petoneja la paret del temple.

Després de celebrar l’aniversari de Rama ens vam dirigir a Gwalior, una ciutat lletgíssima però amb un fort que va fer valdre la visita. La nostra tornada a l’Índia ja estava arribant al final, teníem força opcions pels dies que ens quedaven, però un lloc ja conegut ens cridava des de l’arribada al país; tornem a Varanasi...  

Entrada al fort de Gwalior

Pujada al fort