Maharashtra, més de 2000 anys de historia cavada a la roca

Nasik de bon matí

De Bombay comencem el nostre lent camí cap a Delhi. El primer estat que hem de creuar és Maharashtra, un estat enorme que parla Maharati (no hindi), que adora els entrepans de patates picants i que té el que possiblement sigui el jaciment històric que més ens ha impressionat del viatge.

La primera parada va ser Nasik, ciutat que cada 12 anys veu com milions i milions de peregrins venen a banyar-se a les aigües del riu sagrat que el travessa, el Godavari. El centre de la ciutat són els ghats (escales) on cada matí els habitants de la ciutat i els turistes d’arreu del país venen a banyar-se, beneir-se i llençar les cendres dels seus familiars i amics acabats d’incinerar. Al llarg d’aquest troç de riu, temples, piscines, escales, sacerdots i venedors de flors deixen a tots els que visiten el riu encantats i satisfets del llarg viatge que alguns fan.

Els ghats de Nasik

Ofrenes al riu, Nasik

Bany al riu sagrat, Nasik

Vam deixar les aigües sagrades del Godavari per veure Aurangabad, capital de l’imperi mogol el segle XVII. D’aquest passat en queda el “mini Taj Mahal”, fet pel net del Khan responsable del Taj Mahal. Dues generacions més tard de fer el meravellós Taj Mahal l’imperi Mogol no tenia els mateixos recursos, així que Khan Aurangzeb va haver de limitar el marbre i la mida pel mausuleum dedicat a la seva mare.

Entrada al mini Taj Mahal

Jordi i els seus nous amics, mini Taj Mahal

Ofrenes a la tomba interior

Aurangabad té la mostra d’amor a una mare més gran que hem vist mai, com a mínim pel que fa a la mida, però el motiu principal d’anar-hi van ser les coves d’Ellora, a una hora de la ciutat. La humanitat ha estat picant pedra durant mil·lennis, i moltes cultures ho han convertit en un art. És a Ellora però, on aquest art va assolir el seu màxim esplendor i grandesa. A partir del segle VII i durant més de cinc segles, monjos primer budistes, després hinduistes i finalment jainistes  van estar escarvant a la roca per crear enormes temples  i monestirs dins de coves.

Coves d'Ellora

 

Interior d'una cova budista, Ellora

Monestir hinduista excavat a la roca, Ellora

Interior del monestir budista, Ellora

Temple jainista, Ellora

Ellora té 34 coves, però és el majestuós temple de Kailasa el que s’endú la majoria de fotografies. Encarregat pel rei Krishna I l’any 760 dC representa el Mont Kailash (al Tibet i casa de Shiva). Dir que el repte va ser gran seria subestimar la feina feta; 200.000 tones de roca dura van ser tretes amb martell i cisell abans de començar a poder donar forma a aquest temple escarvat a la muntanya durant 150 anys i per més de 7000 treballadors. El temple té galeries laterals, subtemples, tot tipus de detalls tant a dins com a fora, dos pilars d’uns quinze metres, deu panells gegant mostrant els avatars de Vishnu, figures d’elefants a mida real i un llarg etcètera.

Temple de Kailasa, Ellora

Temple de Kailasa, Ellora

Temple de Kailasa, Ellora

Impressionats encara amb les coves d’Ellora vam anar cap als seus orígens; Ajanta. Va ser al segle II a.C. quan en aquesta regió de l’Índia se’ls va començar a passar pel cap que construir temples era molt avorrit comparat a escarvar-los a la roca. Així doncs, durant vuit segles els budistes de la regió van escarvar més de 30 coves al voltant del meandre del riu Waghore.

Coves d'Ajanta

Durant aquests vuit-cents anys els budistes van aprofitar aquestes coves com a monestirs i temples, però va ser justament l’auge de les coves d’Ellora el que va fer que durant més de 1400 anys Ajanta fós abandonat i oblidat. Aquest aïllament tant llarg però va tenir els seus beneficis; i és que tot i la gran qualitat dels detalls de les coves, són les pintures de gairebé dos mil·lennis el que fan d’Ajanta un lloc tant especial. Totes les coves estaven pintades amb pigments naturals barrejades amb coles d’origen animal i vegetal que han mantingut les pintures en un estat impressionant tenint en compte la seva antiguitat.

Interior de les coves budistes d'Ajanta

Pintures a l'interior de les coves, Ajanta

Temple budista, Ajanta

Primeres representacions de Budha a Ajanta

Ajanta, Ellora, Aurangabad i Nasik representen l’Índia de més de dos mil·lenis d’historia. Ajanta i Ellora mostren l’evolució arquitectònica religiosa de setze segles, començant pels temples budistes on les representacions de buda eren prohibides en gran part per l’essència mateixa del budisme i seguint per les grans estàtues d’un Buda convertit en un Deu més que en l’exemple que intentava ser. Continuant pels temples hinduistes farcits de Deus que representaven al poble diferents part d’un Tot abstracte i difícil de comprendre i acabant per les representacions fines i delicades d’un Jainisme que intentava tornar als orígens religiosos però respectant i aprofitant el ganxo de les histories properes i comprensibles de l’Hinduisme. Aurangabad ens mostra l’incursió d’un Islam que a base d’aprofitar les debilitats de les religions anteriors però sobretot la força, es va acabar fent un lloc al país. I finalment Nasik; l’Hinduísme modern predominant al país, ple de colors, festiu intens i alegre, va ser el final d’aquest recorregut pel gran museu de l’historia religiosa Índia que ha suposat Maharashtra.