Sonrisas de Bombay: llum i esperança als slums

Escola bressol de Sonrisas de Bombay

Ja fa uns anys, un noi estava de turisme per l’Índia quan va saber que un orfenat d’un dels barris més pobres de Bombay anava a tancar per faltar de finançament. Després de pensar-s’ho, i amb menys de 30 anys en Jaume Sanllorente va decidir canviar la seva vida i comprar-lo, canviant també la vida dels 40 orfes i tot i que encara no ho sabia, la de milers de persones dels slums de Mumbai.

Tretze anys més tard, aquella decisió s’ha convertit en una “empresa” amb més de 100 treballadors dedicada a fer el bé, a ajudar, a educar i donar poder a aquells que més ho necessiten. L’orfenat ja fa anys que s’autogestiona a través d’una escola privada muntada per l’organització per a aquest fi. A partir d’aquí Sonrisas de Bombay ha canalitzat els esforços a proporcionar una ajuda integral a les famílies més necessitades dels slums on actua.

Vam arribar a Bombay per visitar el projecte que Worldcoo ha ajudat a finançar i amb moltes ganes de poder tornar a veure set anys després la feina tan bona que es fa a Sonrisas de Bombay. La visita va començar amb una explicació del Jaume sobre els camps d’actuació i les bases de l’ONG. Tenint l’educació com a eix central, van comprendre que no es pot educar un nen si la seva família no té diners per menjar o per curar les malalties que els afecten. És per això que Sonrisas de Bombay a més de en l’educació, treballa en el camp de la sanitat, i en el desenvolupament socioeconòmic de la comunitat.

Des de 2009 l’educació és obligatòria a l’Índia; això suposa que del 6 als 14 anys tothom té dret a l’educació. El gran problema en els slums però, és el que passa abans d’arribar als 6 anys, quan en tenen 3 o 4 i els seus pares han de treballar i no tenen diners. En aquesta xerrada, el Jaume ens va explicar les tres possibles vides que té un infant a aquesta edat. Si tenen sort, els nens ajuden als seus pares a la feina o es passen el dia al carrer. Sinó, pot ser que siguin agafats per màfies per tal de pidolar pel carrer, fet que pot comportar que els mutilin per tal de donar més pena. Una altra opció és que siguin venuts per prostituir-se. Si, ho heu sentit bé, Bombay és una ciutat famosa per la prostitució infantil. Nens i nenes de 4 i 5 anys són venuts a homes que abusen d’ells per simple plaer, o fins i tot per la creença que això els pot curar de diferents malalties, com el SIDA.

Per tot això, una de les prioritats de Sonrisas de Bombay és l’educació d’aquests infants abans de l’escola obligatòria. De moment tenen 30 parvularis que donen una bona educació i menjar a més de 800 infants. En aquests centres, a més hi treballen 30 professores i 30 assistents que practiquen una educació vivencial i efectiva amb vistes de donar una futura carrera educativa a aquests infants que en altre circumstàncies ho tindrien molt difícil.

Les famílies dels slums però, no només necessiten una bona educació pels seus fills; la sanitat i l’economia també són essencials. Per això s’ajuda a les famílies al complet; tenen tallers de dones que fan artesania i que es financen amb les pròpies ventes, es fa assessorament també a grups de dones per tal que puguin muntar empreses, tenen projectes d’educació per adults en burocràcia o en temes jurídics per tal que puguin exigir els seus drets molts cops desconeguts... Pel que fa la sanitat treballen en la prevenció de malalties contagioses, en oncologia infantil, en oftalmologia i un llarg etcètera. La veritat és que són ben poques les coses en les que no hagin pensat!

Primera visita a una escola Bressol

Després de la interessant xerrada vam agafar el cotxe i ens vam dirigir a tres de les escoles bressol de l’ONG. La nostra sorpresa va ser enorme al veure com de ben cuidats, agradables, i plens d’estímuls positius estaven els centres. En tots ells les mestres tractaven amb alegria als nens i nenes a qui se’ls veia feliços de ser allà. Una imatge molt diferent de la que hem tingut a les escoles publiques que hem vist al llarg d’aquest viatge, on els alumnes seuen i callen. Més tard, les professores ens explicarien elles mateixes com des de Sonrisas de Bombay van ampliar la seva formació per tal de donar als nens una educació basada en els estímuls i les reflexions.

Canço de benvinguda. Gràcies!

Un cop vistes les tres escoles bressol i gaudir de totes les cançons en Maharati i en Anglès que ens van dedicar, vam anar a veure un dels tallers de dones de l’ONG. En aquest cas, era un taller provisional de roses de Sant Jordi per enviar a Catalunya. Seguint amb la idea de donar una ajuda integral a les famílies dels slums, la majoria de les dones tenien fills a les escoles bressol, o estaven involucrades d’alguna altre manera a algun projecte de Sonrisas.

Taller de roses de Sant Jordi

Dones del taller de roses amb tots els visitants.

Les visites ens van deixar molt bon gust de boca, veure que una ONG relativament jove hagi pogut fer tant, en tants àmbits i amb tanta coherència és una alegria. Però el que va ser més interessant encara va ser dinar i xerrar amb en Jaume. Tot i haver aconseguit tant, en el seu cap no deixa de pensar en com aconseguir més, com ajudar més persones i com fer les coses encara millor. Parlant amb ell s’entén perfectament el nom de l’ONG, sempre hi ha un somriure dibuixat a la seva cara.

Sonrisas de Bombay està encantada de poder rebre visites, de manera que tothom pugui conèixer la seva feina. Un manera molt bona de demostrar transparència i la feina ben feta. Així que si heu de visitar Bombay, animeu-vos!

Amb tant bones sensacions, vam quedar-nos uns dies més a la capital econòmica del país, que tot i que a primera vista sembla que no tingui cap interès, rascant una mica té petits tresors. Us en deixem alguna foto.

Barri Masjid de Bombay

Bazaar de Masjid

Photo please?

Banganga tank

Cerimònia espontània

Contrastos al centre de Bombay

El nostre esmorzar

Macro bugaderia

Mesquita Haji Ali Dargah

Mesquita Haji Ali Dargah

Partit de cricket davant del High Court

Metro de Bombay