 |
| Platja de Mamallapuram |
Mamallapuram... ens
n’emportem un molt bon record. Tot i que és conegut pels seus temples a la
platja, nosaltres el recordarem pel bon menjar, el pitjor massatge de la meva
vida, els passejos per la platja i el nostre hotel perfecte a la sorra.
Es tracta d’un poble
pescador que des de fa alguna dècada va començar a rebre turistes. S’hi van
construir uns quants hotels, molts restaurants i tendes, les quals venen totes
el mateix. Aquest any no hi ha hagut gaires turistes, però els que si segueixen
allà son els pescadors, impassibles als grups de joves que neden, prenen el sol
o fan surf al seu lloc de treball; la platja.
Com ja he dit, la
nostra habitació tenia una terrassa que donava directament a la platja, des de
la qual podíem veure els pescadors treballant amb les seves xarxes i el mar. Despertar-se,
obrir la porta i veure l’aigua no té preu! I és en aquesta terrassa on vam
passar-hi vàries hores, relaxant-nos, llegint i descansant.
 |
| La nostra terrasseta! |
També vam aprofitar
per passejar bastant per la platja. Un dia fins i tot vam anar a córrer. Un altre
dia ens van obligar a córrer: estàvem passejant tranquil·lament pel costat de
l’aigua, quan vam veure un noi (en Jordi diu que tindria uns 18 anys, jo em
sento fatal pensant que era més jove) que corria en direcció contraria a la
nostra. De sobte, es va acostar molt a mi, em va tocar una teta i va seguir el
seu camí com si res, ben feliç. Potser ho havia fet més d’un cop i sempre se
n’havia ensortit sense problemes o potser era la primera vegada que ho
intentava. El que estic segura és que no ho farà mai més; vaig sortir corrent
al seu darrera i el vaig agafar pel coll. Després va entrar en escena en Jordi
per agafar-lo quan se m’havia escapat.
El resultat per ell? Uns quants crits de
boja i la pèrdua de la seva xancleta, amb la qual li vaig pegar més d’un cop.
El pobre va rebre tota la tensió i la ràbia que suposa anar pel carrer
intentant esquivar homes que s’acosten massa cada dia i mirades continues. Això
si, també s’ho va buscar.
El resultat per mi?
Agulletes d’haver corregut tant i sentiment de culpabilitat per haver pegat a
un noi.
 |
| De passeig per la platja |
Durant els dies que
vam estar al poble, en Jordi també va descobrir-hi un possible nou hobby
relacionat amb les ones del mar que tant li agraden: el surf!!
 |
| Mira Joana! M'he posat dret!! :) |
Pel que fa als
temples, vam llegir a un altre blog l’experiència d’una altre parella que havia
estat a Mamallapuram no feia gaire i que no hi havia entrat. Deien que les
entrades eren molt cares i que des de fora del complex es veia exactament el
mateix que des de dintre. I era veritat! El preu de l’entrada s’havia doblat
feia alguns mesos i els temples, tot i ser molt macos, eren petits i no s’hi
podia entrar. Eren construccions per gaudir només des de fora. Així que ens vam
quedar a la barrera del conjunt, tirant fotos entre els barrots com lladres
programant un robatori. Ens vam sentir
una mica millor quan vam veure altres turistes fent el mateix.
 |
| Five Rathas, Mamallapuram |
 |
| Shore temple, Mamallapuram |
El que si vam gaudir
de prop van ser els temples excavats a les roques que es troben en un parc, al
centre del poble. La peça més important del conjunt és un relleu excavat també
a la roca on s’hi poden veure escenes de mites hindús.
 |
| Temples, Mamallapuram |
 |
| El parc dels temples, Mamallapuram |
 |
| El famós relleu de Mamallapuram |
I de la
tranquil·litat i el silenci de Mamallapuram, ens vam ficar al caos i al soroll
constant de clàxons de cotxe de Chennai. No se si va ser el canvi dràstic
d’escenari el que ens va sorprendre tant o si ens hagués xocat igualment
arribant-hi d’una altra banda. Hi havia cotxes i motos per tot arreu que feien
gairebé impossible caminar pel carrer i gairebé res a visitar.
 |
| Tren- metro a Chennai |
 |
| Estació de tren, Chennai |
De la ciutat ens
emportem l’experiència d’haver anat al cinema. Un creu que una activitat
d’aquest tipus ha de ser igual per tot arreu, però no! Les crispetes incloïen self service de pols amb gustos, abans
de començar la pel·lícula ens vam haver d’aixecar per l’himne nacional, amb un
missatge de mòbil un cambrer et portava menjar o beguda al teu seient i a més,
a mitja pel·lícula (és igual si està en un moment súper interessant o a mitja
frase) es para la projecció per descansar i estirar les cames. A més, el cas
que fan els indis al que passa a la pantalla és increïble; no només arriben
quan ja fa 20 minuts que ha començat sinó que es passen la majoria del temps
parlant, mirant el mòbil, etc.
 |
| Ratha (carruatge) a un temple de Chennai |
La veritat és que,
havent visitat altres platges i temples del sud, no crec que sigui necessari
anar a Chennai. Però ara ja ho sabem. I sempre ens quedarà Mamallapuram!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada