Temples, temples i temples

Gopurams de Trichy

Si una cosa té d’especial el sud de l’Índia, a part del menjar excel·lent, són els temples amb imponents torres farcides de deus. Des de Madurai no n’havíem vist cap més, ja que a Kerala la tradició arquitectònica prové d’altres dinasties de reis que acostumaven a construir més amb fusta. Així doncs, tornàvem a l’estat de Tamil Nadu per poder gaudir de la seva gran quantitat de temples.

En general tots tenen una estructura semblant; gopurams (les torres de deus) enormes a les quatre portes del mur exterior dels temples, i gopurams progressivament més petits així com anem entrant a l’interior més sagrat. Un tanc ben gran ple d’aigua en algun racó del recinte, i finalment una quantitat enorme de petits santuaris amb diferents estàtues de deus esperant a ser empastifades ja sigui amb polvos, aigua de coco o pastes de no sabem ben bé què. 

Aquests temples són com cebes, tenen moltes capes, i és a les capes del centre on es troba la deïtat principal del temple, aquella a qui tot hindú vol veure sigui com sigui, sense importar la quantitat d’hores que hagi d’esperar. Aquestes en general són cuidades exclusivament pels sacerdots del temple, que s’encarreguen de netejar i posar flors pintures i fruites fresques cada dia a la deïtat. En general no es permet fer fotografies a l’interior dels temples, per això en posarem poques, i a més, a les últimes capes d’aquestes cebes sagrades només hi poden accedir els hindús.

Però anem per passos per tal de poder entendre com són aquests temples; la primera parada va ser a Tiruchirappalli, o TRICHY pels que no tenim facilitat pels noms llargs. Aquí vam venir a veure el temple més gran de l'Índia, amb 49 santuaris dedicats a Vishnu i amb un gopuram de 73m d’alçada que està entre les torres més altres de temples asiàtics. Les capes més exteriors del temple estan fetes de carrers amb cotxes i botigues. A mesura que es van creuant gopurams, el recinte comença a agafar més forma de temple.

Aquest carrer ja forma part del temple de Trichy!

Vestíbul del temple de Trichy

Tenda de dolços dintre del temple

Perills de l'Índia! 

A Trichy vam aprofitar també per visitar el Rock Fort Temple, uns temples situats a sobre d’una muntanya rocosa. Els més de 400 escalons estan pintats de colors i et porten a través de diferents temples, el més important dels quals, excavat a la roca, està tancat als no Hindús.  A dalt de tot, vam arribar a petit temple/mirador amb vistes a tota la ciutat.

Rock Fort Temple

Comencem a pujar els més de 400 esglaons!! 

Per tal de poder veure els orígens de la construcció d’aquests temples ens vam dirigir a Thanjavur (o Tanjore). Ciutat de naixement de l’imperi Chola, que es va extendre de Madurai fins al Mekong (Sud-est asiàtic) influenciant arquitectònicament tots els territoris on va posar els peus.

Temple chola de Thanjavur

El temple de Brihadishwara, construït entre el 1003 i el 1010, va posar els fonaments per la construcció de tots els temples hindús del sud de l’Índia fins a l’actualitat. Un recinte tancat, amb gopurams i un recinte central dedicat a una deïtat on s’hi accedeix a través d’un vestíbul ple de columnes.

Entrada del temple

Com no, un selfie!

Temple a la posta de sol

Nandi, el transport de Shiva, encarat al temple

Al següent dia, de camí a Chidambaram, vam aturar-nos a Kumbakonam per gaudir d’un altre temple Chola inclòs en la Llista de la Unesco, el temple d’Airavatesvara, construït 150 anys més tard que el seu germà gran, i que conté el vestíbul de columnes previ a la deïtat principal amb les columnes esculpides més maques, fines i ben conservades que hem vist al país. El vestíbul és doncs un altre dels trets comuns en els temples del sud, alguns molt grans i plens d’imatges, i d’altres simples i amb l’únic objectiu de donar espai als creients per venerar la deïtat.

Vestíbul típic dels temples del sud

Detall d'una de les columnes. Cada una d'elles tenia imatges diferents!

Puja (ofrenes) al deu principal

Empastifem els deus, però no ens oblidem del nostre bindi (punt al front)

Temple de Kumbakonam

Aquest mateix dia, després de moltes hores de transports amb una calor asfixiant (Indian summer is coming...), vam arribar a Chidambaram, on vam poder gaudir d’un altre dels elements essencials que fan els temples del sud de l’Índia tan atractius; la intensitat i religiositat amb que aquest país viu el seu dia a dia. Aquí és on més pena ens ha fet no poder fer fotografies a la majoria del recinte. I és que cada nit, milers i milers de persones del poble es dirigeixen al temple per fer cua, apinyar-se i venerar una o altra de les estàtues sagrades, per seure i resar, per mullar-se i beneir-se amb l’aigua del tanc, per encendre petites espelmes d’oli, per trencar cocos i donar-ne l’aigua a un deu, a la seva esposa o al seu carruatge. I tot això, amb cants, crits d’eufòria o el so d’algun instrument estrident provinent de qualsevol punt del temple. La vida a l’interior d’aquests temples no pot ser més frenètica i intensa.

Interior del temple de Chidambaram

Pujas o ofrenes al temple

L'estanc del temple de Chidambaram

A Chidambaram, vam tenir la sort de coincidir amb el festival anual de dansa clàssica. Així, a més de veure el temple, vam tenir tota la tarda- nit ocupada amb balls tradicionals de diferents parts de Tamil Nadu i Andra Pradesh (l’estat veí).

Dances típiques de l'Índia

Després de Chindambaram vam passar dues nits a l’antiga colònia francesa de Pondicherry, i que encara ara és una espècie de bombolla occidental enmig de l’Índia. Carrers netíssims, preus alts, un munt d’expatriats (sobretot francesos) i algun que altre indi parlant francès.

Carrer de Pondicherry amb cases colonials

De Pondicherry però el que recordarem no té res a veure ni amb la seva singularitat, ni amb la seva elegància. Us en posem unes imatges...

Després de tota la cerimònia, els posen uns deus al cap i marxen en processó
pels carrers de la ciutat

Per acabar aquesta petita ruta pels temples del sud de l’Índia ens vam dirigir a Tiruvannamalai, un dels 5 pobles essencials de Shiva (deu més seguit a la Índia). El poble és a més el lloc on Sri Ramana Maharshi, un guru important de finals dels s. XIX, va escollir per recloure’s i meditar dels 20 anys fins a la seva mort. Tot això, sumat a la visió d’algun guru més nou, han fet de Tiruvannamalai un dels destins preferits per a russos amb ganes de trobar-se i canviar les seves vides a través del ioga i la meditació, això si, a canvi d’un pastón.

Complexe de Tiruvannamalai