Aksum i les esglésies de Tigray

Abuna Yemata Guh, un cop a dalt

Pere J. Coll



Comencem l’any 2017 matinant per anar cap a Aksum i les esglésies de Tigray, i amb dues baixes, la Carla i la Júlia, que se’n tornen cap a Barcelona…trobarem a faltar molt la vostra alegria, els vostres puntazos i les panxades de riure que ens hem pegat…


Amb molta son i una mica de ressaca, ens dirigim cap a l’estació on ens hi plantem a les 5.30 per agafar el nostre primer transport públic, que en teoria surt a les 6. Un cop allà, les barreres estan tancades i no ens deixen passar, així que ens quedem fora esperant amb més gent. Poc a poc va arribant més i més gent i ens començam a posar nerviosos, ja que no sabem molt bé com funciona la cosa. De cop, es dona el tret de sortida i tothom comença a córrer, en plan estampida, cap al seu bus per no quedar-se sense lloc. Noltros, com tothom, també correm, però na Joana i jo ens equivocam de bus i ens ficam a un altre i en Jordi ens ha de venir a rescatar, per sort al nostre bus no hi va massa gent i trobam lloc per seure, però ens hem d’esperar a que s’ompli i al final sortim a les 7.15, amb més d’una hora de retard. Tota una experiència agafar un transport públic a Etiòpia…

Esmorzar a Aksum: ful i fata!

A Aksum, aprofitam per fer compres, ja que hi ha moltes tendes de souvenirs, i na Joana i en Jordi per fi aconsegueixen les seves desitjades creus. També visitam el mercat, diverses tombes, entre les quals la que se suposa que és del rei Baltasar, i el camp d’esteles, que ens ajuda a entendre millor el regne Aksumita, part important de la historia d’aquest país, tot i que encara hi ha moltes coses que no se saben. Com es diu al museu "who knows?".

Finalment, negociam un conductor per visitar les esglésies de Tigray durant dos dies, ja que resulta gairebé impossible fer-ho d’una altra manera.

El camp d'esteles d' Aksum 

"Los ángeles de Aksum" 

El dia següent, començam el tour de camí cap a Yeha i gaudint de les espectaculars muntanyes d’Adwa, que és on els etíops varen fer fora els italians a base de pedrades, i que semblen tretes de la Vila del Pingüí. Yeha és la cuna de la civilització etíop, amb les runes d’un dels edificis més antics del país, que data de fa uns 3000 anys.  

Temple de Yeha

Muntanyes d'Adwa 

Després d’una volta ràpida, ens dirigim cap a la nostra propera parada, el monestir de Debre Damo, fundat per Abuna Aregawi, un dels nou sants que van estendre el cristianisme per Etiòpia. El monestir es troba dalt d’un cingle molt difícil d’accedir i corre la llegenda que Déu li va enviar una serp per pujar fins al cim.

Un cop arribam, na Joana s’ha de quedar al cotxe fent dibuixets, ja que l’entrada només està permesa als homes, fins i tot diuen que tots els animals que hi ha són mascles.

Després de pujar uns 10 minuts i d’esquivar els joves del poble que intenten guanyar-se alguns birrs acoplant-se per fer de guies, arribam al punt de l’escalada. Pensàvem que no seria tan bèstia… Ho intentam, però només un de nosaltres arriba fins a la meitat, així que veim bastant clar que necessitarem la corda de “seguretat” que et lligues a la cintura i que un monjo de certa edat estira des d'adalt. Intentam regatejar una mica, però no hi ha res a fer, al final hem de pagar o no ens deixen continuar pujant. Estam una mica indignats que fins i tot els monjos només t’ajudin a canvi de doblers, però ens controlam i no els deim res més, ja que després hem de tornar a baixar.

Única entrada al monestir de Debre Damo 

Una vegada a dalt, ens oblidam de la situació viscuda i del que hem pagat, ja que el que veim és impressionant, és com si ens haguéssim teletransportat a l’edat mitjana… i amb unes vistes espectaculars. La visita ens permet imaginar com devia viure la gent en aquella època, que a Etiòpia és l’actualitat.

Poblat a l'altiplà de Debre Damo 

La senzilla església de fusta i pedra del segle X que ens deixa bocabadats, les cases del poble, totes construïdes amb pedra, el menjador on mengen els 200 monjos que hi viuen, els dipòsits d’aigua excavats a la roca pel tal de subsistir,… i fins i tot uns micos i unes marmotes que es creuen al nostre camí per sorpresa.

Tot aquest ambient bucòlic es perd una mica quan uns nens ens venen a demanar birrs i quan ens trobam al sacerdot que ens ha ensenyat l’església amb el seu telèfon mòbil. Tot i així, la visita ens ha fascinat, però tornem a baixar, ja que na Joana fa 2 hores que ens espera.

Interior de l'església del s. X, Debre Damo

Exterior de la mateixa església 

Baixada de Debre Damo amb "la corda de seguretat" 

Debre Damo 

La propera parada que feim és l’església de Medhane Alen Kesho. Aquesta vegada no aconseguim esquivar tots els “guies” i n’hi ha un que se’ns acopla. Poc després se’ns acopla un senyor gran i finalment, el senyor de les claus que ens obre l’església. No ens acabam de fiar perquè no ens donen el rebut com que hem pagat, així que arribam a l’acord que ens ensenyin l’església però que només pagarem quan ens el donin. L’església no està malament, però per 150 birrs ens esperàvem alguna cosa més, un “bonus track”.


Quan baixam, ens trobam una bonica posta de sol i un cop al cotxe, el “guia” i l’home de les claus ens acompanyen fins al poble en busca de la llibreta de rebuts. Llavors, tot el poble es mobilitza per trobar-lo i presenciam un espectacle una mica dantesc a lo Benny Hill. Al final hem tingut el nostre “bonus track”.

Medhane Alen Kesho des de fora 

Medhane Alen Kesho per dintre 

Sacerdot de Medhane Alen Kesho 

L’endemà visitam l’església d’Abuna Yemata Guh (per nosaltres Akuna Matata) i com ens hem aixecat bastant prest no cal esquivar “guies” i començam a pujar fins que arribam a un punt on no sabem molt bé per on tirar. Aleshores, veim dos senyors que pugen corrent i cridant-nos. Quan arriben veim que un d’ells és el sacerdot, que ens fa pagar l’entrada i ens comenta que hem de continuar descalços. És el tros més dur, que implica una mica d’escalada, però res comparat amb Debre Damo.

Accedint a l'última part d'Abuna Yemata Guh 

La petita església, excavada a la roca i amb uns frescos molt ben conservats, té unes vistes impressionants i per entrar-hi s’ha de passar per un estret passadís amb un tallat de plom al costat d’uns 200 metres d’altura...no apte per a vertiginosos. Per fora hi ha alguns forats a la roca amb els ossos de monjos que han estat enterrats allà...tot plegat, molt impactant!

Óssos dels monjos, Abuna Yemata Guh 

Interior de l'església Abuna Yemata Guh 

Sacerdot ensenyant-nos la biblia, Abuna Yemata Guh 

A la sortida de l'església de Abuna Yemata Guh 

Seguidament, marxem cap a la següent església, Maryam Korkor, que es troba molt a prop a dalt d’un altre cingle amb una hora de camí per arribar. Ja des del principi comencen a acompanyar-nos uns joves “guies” però al final, cansats de dir-los que volem anar sols, optam per assegurar que na Joana és la nostra guia i sembla que dona resultat i ens deixen en pau. El paisatge també és espectacular i gaudim molt de l’excursió, tot i que l’església no té tan encant com la que hem visitat abans, i hi ha molts més faranjis.

De camí a Maryam Korkor

Vistes des de dalt de Maryam Korkor 

Els tres a dalt! 

Finalment anam a l’església Abraha We Atsbeha, a prop de Wukro. Un cop arribam, ens disposam a entrar i... sorpresa! 250 birrs!! Ens rebel·lem i no entram, tot i que pareix bastant xula, i ens quedam fent una mica de temps perquè el conductor no sospiti que no hem entrat, ja que ha fet el llarg camí fins aquí. Tot i així, haurà vist com se n’anava el sacerdot, però ens farem els despistats...


En resum, han estat uns dies fantàstics de paisatges, història, religió i natura, que ens han ajudat a entendre i a estimar el país una mica. Un cop més, Etiòpia ens ha sorprès.

Mercat setmanal a Hawzien