Queen Elizabeth National Park

Just a l'entrada del Parc vam creuar l'Equador! 

Ho prometem…no volíem ser uns rates! La nostra idea principal era passar dos dies al Parc Nacional de Queen Elizabeth, pagant els conseqüents dos dies d’entrades. Com que aquestes funcionen per 24 hores, vam decidir quedar-nos fora del parc fins el migdia següent, perquè havíem llegit que hi havia moltes coses a fer abans d’entrar.

El nostre càmping!

Però aquest no es com el parc de Murchison, on hi ha una frontera molt clara entre que és la zona de pagament i la que no. Aquí, hi ha diferents carreteres que creuen el parc, però que són gratuïtes perquè van a diferents poblets de pescadors i, per tant, no les poden tancar com a part de la reserva. Així que, et trobes que pots creuar l’esplanada on es troben els lleons ben pel mig, tot i que no pots sortir-te del camí per endinsar-te a la sabana.

Un dels crater lakes ple de búfals

El primer matí, vam aprofitar per visitar el poble de Kasenyi, tocant el Lake George. De camí, des de la carretera, vam estar ben atents per si quedava algun lleó despistat a l’esplanada; per això un de nosaltres conduïa i l’altre estava fora del cotxe, assentat a la finestra del copilot per veure-hi millor...però no hi va haver sort. Així i tot, vam veure diferents tipus d’antílops i búfals.

Waterbuck

Marabou stork 

També vam decidir anar fins a l’entrada de les gorges de Kyambura, a la vorera sud del riu. De camí, per una carretera terrible plena de bonys, vam veure com uns elefants creuaven davant nostre per anar a menjar a l’altra banda del camí!! Eren majestuosos i es movien per la carretera com si fos el seu medi, ignorant els cotxes i motos del seu voltant, que es paraven a fer fotos. Era graciós perquè fins i tot els locals paraven per capturar el moment; a nosaltres ens semblava que ho havien de tenir molt vist allò, però està bé que sàpiguen apreciar-ho encara.

Elefants creuant la carretera

Un cop vam agafar el caminet que ens deixaria a l’entrada de les gorges, vam veure un 4x4 parat ben al mig de la ruta. Al ser un lloc tan estret, si ell no es movia no podíem passar. Però allà seguia ell, parat i fent-nos senyals rares que no sabíem com interpretar. Volia que tiréssim enrere per a poder passar? Que ens fiquéssim dintre de la vegetació per deixar-li espai? Finalment el conductor va treure el cap i ens va mig xiuxiuejar: un lleopard!!  “Què ha dit?”- va preguntar el Jordi sense entendre res encara. “QUE HI HA UN LLEOPARD A SOTA DE L’ARBRE!!!”

Un lleopard!! No n’havíem vist cap ni a Kenya ni a Murchison. Segons el Jordi, no podem marcar el lleopard com a “vist” perquè estava lluny i tombat, així que no el vam poder veure massa clar. Però tenint en compte que molta gent no el veu per molts dies que passi a les reserves, jo em sento més que contenta d’haver pogut veure la silueta d’un lleopard i, acostant el zoom de la càmera, fins i tot distingir-ne la cara! J

Potser us heu d'esforçar una miqueta....però no veieu un cap a la dreta de l'arbre?! ;) 

Després, vam decidir anar a Katwe, un altre poblet en direcció contrària a l’últim; a la vora del llac Edward. Vam llegir que allà era molt fàcil veure diferents animals banyant-se a les seves aigües. 

Els hipopòtams que omplen el riu i els llacs de la zona

De camí, ens va emocionar veure de lluny un altre elefant creuant la carretera, però quan ens vam girar cap el llac ens vam quedar de pedra: estava ple d’elefants!! A alguns quasi no els podies distingir perquè estaven gairebé completament submergits a l’aigua, només de tant en tant veies alguna trompa o alguna orella que emergia. Vam parar el cotxe i el vam deixar a la vorera del camí per apropar-nos a l’escena. Llavors vam veure que prop de nosaltres, no gaire lluny dels elefants, hi havia un manat d’hipopòtams que també havien decidit refrescar-se. A vegades costava veure quina silueta era de cada animal, ja que només ensenyaven alguna petita part del seu cos. Però per rematar-ho, mentre nosaltres anàvem fent fotos i vídeos i pensant en la sort que estàvem tenint, una família de quatre elefants va aparèixer a la nostra dreta, creuant el camí, per dirigir-se al llac a beure. Va ser “el moment” del Parc!

Els elefants que van anar a beure al riu es retiren

Per acabar el nostre dia, vam visitar la salina de Katwe, que es troba en un llac dintre d’un cràter. Ens va semblar una combinació curiosa: llac, volcà i sal. Quan estàvem a la vora del cràter ja podíem veure que la imatge era ben especial; des de lluny no s’entenia ben bé el que passava. Es veien com pals dintre del llac formant petites illes, que mentre anàvem baixant amb el cotxe es van anar transformant en com ports de pescadors... 

Imatge de la salina des d'adalt

No va ser fins que vam ser a baix, tocant gairebé el llac, que vam comprendre la imatge: els locals havien guanyat terreny a l’aigua construint unes piscines amb pals que estaven rodejades de petits camins de terra, pels quals passaven carregats amb els sacs ja plens de sal. Aquesta imatge, més la temperatura que hi feia allà van ser impressionants.

La salina de Katwe

Després d’això i de trobar-nos un noi que ens havia explicat que aquell matí havia entrat al Parc però no havia vist cap lleó, vam acabar de decidir-nos: no calia entrar-hi, estàvem més que contents amb totes les experiències que havíem viscut!