 |
| Parc de Nyungwe |
Després de gairebé cinc dies al voltant dels
Virungas (entre la part Ugandesa i la Ruandesa) vam agafar el cotxe i ens vam
dirigir a l’enèsim llac enorme; el llac Kivu, la frontera natural entre Ruanda
i el Congo que s’estén per tot l’oest del país. De camí ens vam retrobar amb
les plantacions de té, qui anava a dir que anéssim a trobar plantacions de té a
tots els països africans als que hem estat!
 |
| Pescadors al Llac Kivu |
 |
| Llac Kivu
Per tal de poder posar la tenda, ens vam
allunyar una mica del poble i vam acabar com de costum, fent els cutres al
jardí d’un hotel de luxe. Les vistes eren espectaculars, i vam tenir la sort o
la desgracia de poder veure tot el Barça-Madrid! Això si, al costat d’un Kenyà
ric fan del Madrid... Era el primer cop que podia veure el Barça des del
començament del viatge, i just va ser el dia del Madrid. Quina sort!
|
 |
| El nostre hotel |
 |
| Bany al llac Kivu |
 |
| Passant la tarda al llac. |
Després de banyar-nos per fi en aigua dolça ens
vam dirigir cap el Parc Nacional de Nyungwe, vestigi d’un dels boscos més
antics de tot Àfrica. El parc és la selva tropical més ben conservada de l’Est
d’Àfrica, i es creu que fa uns 20.000 anys tota la regió era com el parc. Els
continus canvis climàtics i l’acció de l’home han deixat pocs llocs com aquest.
Just abans d’arribar al parc, vam tenir una de
les experiències més gracioses i curioses de les que ens han passat. Anàvem amb
el cotxe, ja per l’interior del parc, quan ens vam trobar un cotxe que ens va
semblar mal aparcat a
l’esquerra amb tres nois recolzats a la varana. Ens vam aturar per preguntar si
necessitaven ajuda, i tots tres ens van dir un tímid si, com si no ens
haguessin entès. Al repetir la pregunta, ja ens van dir un si rotund. A
l’esquerra de la carretera hi havia un forat de poc més d’un metre. La meitat
del seu cotxe estava ficat al forat, l’altre meitat estava volant a l’aire. Cap
roda estava tocant al terra! S’havien creuat un mono i per esquivar-lo havien acabat
allà, sense cap manera de sortir.
Vam intentar estirar el cotxe lligant-lo al
nostre amb una corda, però era impossible. Després de pensar-hi una mica, un
dels nois va proposar anar a buscar “mà d’obra”. Així que el vam portar al
poble més proper. Allà, sense massa
ganes, va parlar amb el primer home que es va trobar. L’home, que va veure que
el “client” era un congolès ric, es va emocionar. Als ulls se li veien els dolars
volant. Així que es va posar a cridar i en mig minut ja teníem tot al poble al
voltant. Tots els homes encerclaven el congolès, qui passava olímpicament de
tots, mentre totes les dones i els nens ens envoltaven a nosaltres, gairebé
sense dir res, mirant-nos i rient. El pla era anar amb motos, però quan va
arribar un camió ple de vaques, tots els homes s’hi van tirar a sobre. Ja
teníem un 12 homes, suficients per treure el cotxe deien...
Quan vam arribar al cotxe, tots els homes es
van posar a rodejar-lo. La veritat és que no tenien ni idea de què fer. Es
posaven a empènyer per diferents costats sense gaire resultat. El més
sorprenent de tot però, és que els tres nois del Congo, els més interessats, no
movien ni un pèl! Poc a poc els homes del poble anaven trobant la manera de
moure el cotxe, quan de cop, un preu va sorgir a l’aire, la broma costaria 200 dòlars.
Els congolesos, enlloc de discutir, van dir clarament que això no ho pagaven.
El treball dels homes va seguir, i de cop, traient forces no sé ben bé d’on van
començar a moure el cotxe, destrossant part de l’asfalt. El cotxe era molt
gran, i els 12 homes eren molt prims, però ho van aconseguir. De cop, va
haver-hi una explosió d’alegria, els 12 homes es van posar a saltar ballar i
cridar com nens petits. Els congolesos ni es van immutar. Deu segons més tard,
la promesa dels dòlars va tornar als caps dels forçuts i tot i que part del
cotxe estava destrossada pel cop, es van posar a treure-li les herbetes que li
quedaven com dient; “veieu? us l’hem deixat impecable!”
El dia començava a enfosquir, així que ens vam acomiadar després
que ens beneïssin. Aquest episodi ens va ensenyar un dels aspectes de la vida d’aquí.
De ser el nostre cotxe l’accidentat, hauríem intentat parlar amablement amb la
gent que ens havia d’ajudar, hauríem intentat treure el cotxe, hauríem mostrat
el nostre agraïment. Els tres nois, que eren molt simpàtics per cert, no van
mostrar cap mena d’amabilitat amb els 12 homes que els van treure d’una gran
dificultat ni els van intentar ajudar; tenien claríssim que ells pagaven per
una feina i que per tant l’amabilitat o el fet d’ajudar estaven fora de lloc.
De fet, com més amables es mostressin, possiblement més diners els haguessin
acabat demanant. Aquest comportament, que dit de pas ens segueix sorprenent
cada dia, l’hem trobat a restaurants, hotels, transports... tant aquí a l’Àfrica
com a la Xina. Altres maneres de fer...
Finalment vam arribar al centre del parc quan
ja era fosc. Així i tot, ens van fer un foc i ens van portar aigua calenta per
dutxar-nos. Vam acampar a sota una veranda de fusta i després de cuinar-nos una
sopa boníssima vam anar a dormir. El següent dia vam fer una de les excursions
proposades pel parc; la vegetació era espectacular, però de tots els animals
que havíem de veure, ens vam quedar només amb uns quants monos i ocells. Us
deixem algunes fotos de l’excursió!
 |
| Parc de Nyungwe |
 |
| Cascada |
PD: Tenim un vídeo de com els homes van treure
el cotxe, per la censura imposada a Etiòpia durant sis mesos però, ens és
impossible fer servir youtube i penjar-los. Esperem poder mostrar-lo d’aquí uns
dos mesos J
Per la mateixa censura tampoc podrem anunciar
les publicacions dels propers posts per facebook.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada