Lake Bunyonyi

Lake Bunyonyi des de la nostra canoa

No teníem gaire clar si anar al Llac Bunyonyi o no...La guia el descriu com el típic lloc on van els turistes, cosa que podia estar bé o ser terrible. Però ens sobraven dies i la veritat és que ens havíem anat trobant poca gent, així que ens aniria bé tenir alguna que altra conversa! 

Va ser perfecte! Suposo que degut a que era temporada baixa. Per fi teníem allò que tant havíem desitjat durant gairebé un mes: un lloc maco on plantar la tenda, lavabos i una aixeta a prop, un sostre per poder cuinar si plovia.... I ningú ens netejava el cotxe ni ens estava a sobre per si ens havíem de rentar les mans o no.

Vam arribar una tarda al Bunyonyi Resort, que està tocant el llac. Ens van ensenyar l’espai destinat a acampar i les vistes eren simplement increïbles. Teníem la tenda just al costat de l’aigua i només treure’n el cap podies veure com la llum es reflectia al llac.

El nostre càmping

La nostra cuina

Només arribar vam veure que hi havia una espècie d’autocaravana tot terreny aparcada i això va cridar l’atenció del Jordi de seguida, que va tardar menys de deu minuts a anar a saludar als seus propietaris per saber quin tipus de viatge feien. Es tractava d’una parella ja major, que portava 6 anys viatjant amb aquell camió. Havien fet Amèrica de punta a punta i havien arribat a Uganda des de Sud Àfrica....Ja us podeu imaginar el que vol fer el Jordi quan es retiri, oi?

La zona del Llac Bunyonyi és molt verda i dintre del llac hi ha moltes illes de mides diferents, cada una amb unes característiques que les fa especials. Vam veure que unes guiris agafaven una canoa per anar pel llac, però es van dedicar a donar voltes sobre elles mateixes i, literalment, es van allunyar màxim 500 metres de l’embarcador...Semblava que no havien remat en la seva vida! Vam decidir fer el mateix el dia següent: vam agafar un canoa per anar a descobrir les diferents illes, però la veritat és que en una hora i mitja gairebé no ens vam allunyar de l’hotel. Ja havíem anat amb canoa abans i teníem la teoria bastant apresa: si remes a la dreta la barca va a l’esquerra i a l’inrevés. Però en aquest llac, les canoes semblaven fer el que els donava la gana!! Era igual que els dos reméssim per una mateixa banda per anar a la contraria, la canoa simplement començava a donar voltes sobre ella mateixa! Així que les noies del dia anterior no eren tan dolentes en el tema...

Sortint de l'hotel... no vam anar massa més recte....

Ens va costar Déu i ajuda sortir de la nostra zona per veure la grandària del llac encara que fos de lluny. Això si, mentre nosaltres donàvem voltes sense sentit i anàvem d’una vorera a l’altre del llac, ens creuàvem barquetes plenes de ugandesos en les quals només hi havia una persona encarregada de remar i sempre ho feia des de la mateixa banda. La diferència és que, sense gaires esforços, ells anaven rectes i nosaltres, fent tota la força possible, no aconseguíem avançar...

De tornada, ja cansats d’anar provant diferents tècniques, vam decidir que només remaria el Jordi, que era qui estava al darrera. A base d’intentar-ho i de fixar-nos en els locals va acabar adquirint la tècnica i per fi anàvem cap allà on volíem!! Pena que ja tornàvem cap a l’hotel. Per això vam decidir agafar un altre cop la canoa al dia següent i, aquesta vegada si, va ser un viatge que vam realment gaudir! Amb el mapa del llac i les diferents illes al davant vam poder fins i tot decidir la ruta per la qual anar. Aquest cop però vam remar els dos, però el Jordi era l’encarregat d’anar corregint el rumb des del darrera. Bé, d’acord...potser no vam remar els dos per igual... Que semblava de fàcil aquell dia!

Vam visitar l’illa allà on hi havia zebres i gaseles que havien portat des d’un altre llac i l’illa del càstig, on antigament s’abandonava a la seva sort a les dones embarassades sense estar casades i que qualsevol home que no es podia permetre pagar una dot podia recollir i emportar-se a casa. També vam visitar l’illa amb un sol arbre i ens vam parar en una petita illa que semblava deserta per descansar una mica. El dia va ser perfecte, amb sol però no massa. Així que teníem llum però no vam passar molta calor.

L'illa de les zebres i gaseles

Diferents illes dintre del llac

Llac Bunyonyi

Un banyet! 

Això si, quan ja vam decidir tornar, al cap d’unes quatre hores, el cel es va començar a tapar i va començar a bufar el vent...Vam arribar a l’hotel just a temps per a la pitjor tempesta que havíem vist fins el moment, amb calabruix i tot!

Després de fer 3700 quilòmetres a una mitjana de 40 km/h en 25 dies, d’un munt de llacs, d’animals sorprenents, de pluges casi diàries gràcies a les quals estàvem sempre rodejats de verd i, en definitiva, de gaudir molt, vam tenir tres dies perfectes per aprofitar la tenda i la cuina i per acomiadar-nos del país amb molt bon gust de boca.