Els Crater Lakes

Un dels Crater Lakes

De Murchison National Park a Fort Portal ens esperaven només 330 quilòmetres, però ja ens havien avisat que 130 quilòmetres d’aquests eren per carreteres terribles. I no es van equivocar de gaire; bonys, sotracs, gravilla, pedres.... Ho tenien tot. I per tant, vam tardar 8 hores en fer tot el recorregut!

Des de Fort Portal vam agafar l’últim tram de carretera, que després de l’última que havíem fet era gloria, per arribar al més petit dels Crater Lakes; el Lake Nkuruba. Ens vam allotjar a un petit càmping, sense gaires pretensions, just a sobre del llac que estava rodejat de vegetació densa. Ben entrat el matí, quan ja havíem esmorzat, monos de diferents espècies baixaven dels arbres per tal de jugar a la pista de gespa i, de pas, veure si els msungus ens havíem oblidat alguna cosa de menjar pel mig.

Vistes des de la nostra tenda, Lake Nkuruba

Red colobus, Lake Nkuruba

Vervet monkey al nostre càmping

Des d’allà vam passar al Lake Nyinabulita. Vam anar a un allotjament més luxós que el primer, però al ser temporada baixa i no haver-hi ningú, ens van deixar plantar la tenda i tots els trastos just a la vorera del llac. No hi havia tants animals com en el primer, però les vistes eren impressionants!

Treballant a l'oficina

El nostre set, Lake Nyinabulita

El tercer dia vam decidir tornar a la ciutat, a Fort Portal, perquè teníem una cita ben important que no ens podíem perdre! Moltes gràcies per fer-nos sentir una miqueta a casa per un moment. Ens va encantar! I de pas, vam sopar pizza al forn de llenya J

Guap@s!!

Al dia següent vam tornar cap a la zona dels craters per assistir a un dels mercats més importants de l’àrea, al qual hi anava fins i tot gent des del Congo. Hi havia una mica de tot, des de verdures i fruites estranyes fins a roba de segona mà. Tot el que la gent dels pobles podia necessitar.

Restaurants al mercat

Matoke (plàtan), el plat més típic del país

Vista del mercat

Aprovisionant-nos de verdures!

La cirereta del pastís de la zona va ser el Kibale Forest i per tant li dedicarem un post exclusivament. Just al costat d’aquest, també vam fer una visita guiada per un pantà i, tot i que ens va ploure la majoria del temps, hi vam veure bastants animals.

Així ens quedaran a totes a la seva edat... ;) 

Olive baboons, carretera que travessa el Kibale Forest

El bou típic d'Uganda (no són les banyes més grans que hem vist!)

Així doncs, vam canviar per complet el paisatge passant d’una zona àrida i calorosa a un indret humit i fred,  verd per tots cantons on miraves, ple de plantacions de te i amb pluja gairebé a diari.  Això era més semblant al que ens esperàvem des d’un principi d’Uganda.