Murchison National Park; Safari DIY !

Les gaseles esperant la tempesta

A Kampala, la capital d’Uganda, vam recollir el nostre súper 4x4 amb el qual ens recorrerem el país. Aquest porta incorporat tot el material necessari per acampar: tenda, sacs de dormir i matalassos plegables, taula i cadires, capsa per guardar el menjar, nevereta i tots els utensilis necessaris per poder cuinar.

El nostre 4x4, al Parc Nacional de Murchison

El tema del cotxe va ser tot un repte des del principi. Primer de tot, per haver de sortir d’una ciutat amb tan trànsit com Kampala i amb les seves pròpies normes. Després per haver de conduir per l’esquerra!!! I per últim, però no menys important, perquè es tractava d’un cotxe automàtic, al qual nosaltres no estem acostumats. Va ser massa informació de cop! Menys mal que el Jordi ja havia conduit per l’esquerra abans, i també amb un automàtic, perquè jo em vaig atabalar ràpidament.

Amb el cotxe ens vam dirigir cap al nord, a Patongo, a veure el projecte de les bicicletes, però no sense abans fer una compra per poder estar preparats (d’acord, ho hem d’admetre...ens vam comprar un vi negre, una peça de formatge i una ampolla d’oli d’oliva). El camí d’anada va ser tota una aventura. Ja podíem començar a veure el que ens deparava el mes que ens venia pel davant.

Després de les visites de Patongo, ens vam acomiadar de tots els cooperants i els treballadors i vam començar el nostre viatge en cotxe cap al Parc Nacional de Murchison. Estàvem molt emocionats perquè anàvem a fer un safari pel nostre compte (o DIY, do it yourself); seriem nosaltres els encarregats de conduir pel parc amb el nostre propi cotxe, decidint a cada moment on parar o cap on anar. Això també podia tenir conseqüències negatives; i és que anant sols ens podíem perdre molts dels animals del parc que acostumen a trobar els guies amb molta facilitat.

Entrada al parc

Vam arribar per carreteres, en la seva majoria asfaltades, a l’entrada del parc; però vam decidir acampar fora. A Uganda, un cop compres l’entrada, aquesta està en vigència durant 24 hores. Així que entraríem prest al matí següent per intentar veure lleons caçant. Vam acampar al Fort Murchison, un campament just al davant del riu que ens va regalar una de les millors postes de sol que hem tingut fins ara a Àfrica. Si a això li sumes que acabàvem de sopar pasta i formatge i estàvem assentats còmodament mirant el sol amb un got de vi negre....ja tens el moment perfecte!!

El nostre sopar de luxe al càmping

La posta de sol

Posta de sol amb vistes al Congo

Al matí següent ens vam plantar a la porta del parc ben prest al matí i només travessar la barrera ja vam tenir el nostre primer regal: hi havia un elefant a només un metre de nosaltres, mirant-nos. Durant uns instants, tant l’animal com nosaltres ens vam quedar quiets, observant-nos. Va ser un moment especial...i acabàvem de començar! El dia prometia molt.

La nostra primera sorpresa

Una de les coses que ens va sorprendre és que, tot i pagar 40 $, a la porta no et donen ni un mapa, ni una llista amb els animals que podràs veure, ni les regles a seguir al parc... Per això ens vam perdre només començar! Sort que amb el cotxe també ens hi venia la guia d’Uganda, i en aquesta hi havia un “mig mapa” del Parc.

Vam decidir començar per la zona dels lleons, que estan més actius els matins,  però al perdre’ns vam acabar al llac amb els hipopòtams. Allà vam poder baixar del cotxe ( i aprofitar que hi havia altres cotxes a la vora per fer pipí!!) i veure’ls de prop.

Els hipopòtams del riu

Tot i que vam trobar a faltar les zebres i tampoc vam poder veure els lleons, ja que vam arribar tard a la seva zona, a partir del llac vam veure animals de manera contínua: grups enormes de girafes menjant dels arbres, búfals tombats a dintre del fang refrescant-se, pumbes compartint espai amb els grey crane birds (l’ocell nacional d’Uganda), grups d’elefants caminant en fila, monos jugant i antílops mig amagats entre les herbes llargues. Va ser el primer cop que vam veure el búbal, un animalot de grans potes i banyes però amb els ulls molt junts i petitets. Era molt graciós.

Parella d'ocells

El búbal d'ulls petits

Els búfals al fang

Una de les espècies d'antílop del parc

Una família d'elefants

Més girafes creuant el camí

Els pumbes

Grup de Grey crane birds

Una gasela i un búbal, amb la tempesta al darrera

Després de tot el matí donant voltes amunt i avall del parc, visitant tots els animals per segon i fins i tot tercer cop, vam agafar el ferry de les 14h que ens va portar a l’altre banda del riu, on hi havia la majoria de llocs per dormir i les Murchison Falls.  La cascada, la més gran de tot el Nil, va resultar ser espectacular per la força amb la qual tanta quantitat d’aigua passava per un pas tan estret. El soroll de l’aigua pegant contra les roques era impressionant, així com també ho era la quantitat de mosques tse-tse que hi havia per tot arreu.

Vam arribar al nostre proper càmping quan ja es començava a fer de nit; un hotel de luxe que tenia una zona d’acampada bastant ben preparada. A més també podíem accedir a les instal·lacions pels altres clients: bar amb wifi i piscina! Quin gust nedar després de tant de temps! Ho trobàvem a faltar.

Tot i haver-nos perdut alguns animals ens va agradar molt la llibertat de poder anar pel nostre compte: perdre’ns pels camins, parar-nos tants cops com vam voler per fer fotos o simplement mirar. Se’ns dubte una de les grans experiències que sempre recordarem.

El búbal s'amaga de la tempesta inminent

Un búfal i una girafa posen per la foto

A l'ombra d'una acàcia...

Una de les espècies de monos del parc