ETIOPIA: Primeres impressions a Addis Ababa i Bahir Dar (Llac Tana i Blue Nile Falls)

Peregrins etíops al monestir de Ura Kidane Mehret

Júlia

20-21-22-23/12/2016

Ha sigut un moment molt especial retrobar-nos amb la Joana i el Jordi després de tan de temps, i aquest cop taaaaaaaan lluny de casa! Ens ha fet molta il·lusió que ens estiguessin esperant a l’aeroport d’Addis Ababa, com si fos la cosa més normal del món trobar-nos allà. Estan més prims i morenos, però el que més ens ha impactat és que irradien felicitat i bones vibracions i se’ls veu molt satisfets i súper enamorats :P

Primera cervesa

Ens van ficar una mica al dia del seu viatge aquell vespre mentre preníem la primera Walia (una de les moltes cerveses d’Etiòpia) i ens estrenàvem amb el menjar etíop (molt bo per cert!). Però ja sabíem que no seria tot tan relaxat... Ens tenien preparada la primera sorpresa: a les 4.30 de la matinada ens van ficar a un taxi per agafar un bus soletes cap a Bahir Dar!



Un cop vam descobrir quin era el bus que havíem d’agafar, el viatge de 10 hores va ser molt més còmode del que ens podíem imaginar i vam anar observant molt relaxadament el paisatge i la gent que trobàvem pel camí fins arribar al nostre destí. Bahir Dar és una ciutat “moderna”, agradable i ordenada a la vora del Llac Tana. Un noi molt maco del hotel ens va convidar a fer un tomb al voltant del llac i a prendre una cervesa mentre ens explicava una mica la complicada situació política que viu el país. És una llàstima però aquestes notícies pràcticament no ens han arribat a Espanya...



Al dia següent ens vam retrobar amb la Joana i el Jordi i poc després estàvem a una barca per visitar el llac Tana. És el llac més gran d’Etiòpia i a les seves illes es troben antics monestirs ortodoxes on viuen alguns monjos. 

La nostra barca al Llac Tana

Porta Monestir d'Asua Mariam

Vam visitar el monestir de Ura Kidane Mehret i ens vam passar una bona estona observant les pintures meravelloses i plenes de colors vius que expliquen passatges de la Bíblia. Abans de tornar a la ciutat vam anar al naixement del Blue Nile, que tot i que no és res de l’altre món sí que impressiona pensar la de kilòmetres que els queden a aquelles aigües per recórrer fins a acabar morint al Mar Mediterrani.

 

Interior del monestir de Ura Kidane Mehret

  

 

Exterior del monestir de Ura Kidane Mehret

Al dia següent vam agafar un minibus molt local cap a Tis Abay per visitar les Blue Nile Falls. És època seca i les cascades no tenen res a veure amb les imatges espectaculars que hem vist de l’època de pluges i també diuen que des que van construir la central hidroelèctrica ja no és el mateix... Però ja només el viatge fins a arribar ha valgut la pena, tot i que ha sigut també força trist veure la pobresa dels poblats...


 

Pont dels Portuguesos 

De camí cap a les Blue Nile Falls

La Carla i el seus amics...

 

Blue Nile Falls

  

Fent el tonto

 

Que petits que se'ns veu!

Personalment és la meva primera experiència a Àfrica i trobo que Etiòpia és més tranquil i organitzat del que em pensava. La gent és molt amable, alegre, oberta i hi ha una energia especial per tot arreu. I com sempre que he visitat països en vies de desenvolupament, tot i que la gent és “pobre” segons els nostres estàndards, la gent somriu i els brillen els ulls, especialment als nens. Això m’ho he trobat a molts llocs i sempre acabo fent la mateixa reflexió: qui és més feliç? Nosaltres que ho tenim tot però molts cops estem insatisfets o ells que tenen només el més bàsic amb sort però irradien felicitat i bones energies?

Esmorzar etíop

Ja som a Etiòpia!!

Pelicans i marabús esperant el menjar

Per fi som a Etiòpia! Ens venia molt de gust arribar a aquest país; primer de tot perquè ens venen a visitar des de Barcelona la Júlia, la Carla i en Pere per passar el Nadal una miqueta més en família. Segon, pels festivals que hi podrem veure i per últim, per la cultura que té. Ens ha encantat l’est d’Àfrica, però comencem a necessitar tenir alguns monuments per visitar, una mica més de varietat culinària...

Des del moment en que vam aterrar a Addis Abeba fins que arribaven la Júlia i la Carla teníem 7 dies per tal de fer el visat per anar a la Índia (si, si....anem a la Índia!!) i visitar Harar, a l’est d’Etiòpia. 

Però les coses no van sortir tal com esperàvem. A Barcelona, abans de marxar de viatge, em van dir que no calia posar-me la vacuna de la polio perquè ja la tenia; és una vacuna de per vida. Segons l’ambaixada índia a Addis però, la meva vacuna estava caducada i calia que em prengués un “recordatori”. Així que vam haver de perdre tot el dia per anar a que em posessin dues gotetes a la llengua i el segell al carnet de vacunes: buscar l’hospital on ho fan, esperar que la gent que està dintre de la sala tingui ganes de treballar i obri la porta, esperar una mica més perquè se t’han colat unes 4 persones que havien arribat després de tu....Tot un show! I amb tot això, l’ambaixada ja havia tancat, així que vam tornar al matí següent.

Mentrestant, a Addis, vam aprofitar per començar a endinsar-nos en la gastronomia etíop. He de dir que la primera vegada que vaig provar l’injera (una espècie de crep de gust amarg feta de teff, cereal que només es cultiva a Etiòpia) no em va agradar, em provocava com una espècie de calfreds a cada mossegada! Però amb el temps m’hi he acostumat i fins i tot m’ha acabat agradant. Al Jordi, com no, li va encantar des del primer moment...ell tan feliç com sempre! : ) 

El nostre primer Beyaynete

Descobrint la cervesa i la barbacoa etiop!

També vam fer algunes visites culturals: el museu antropològic on vam descobrir una miqueta més sobre les tradicions etíops, el museu nacional on vam conèixer la Lucy, la nostra àvia africana...i poca cosa més! Perquè a Addis s’acaben les possibilitats bastant ràpid.

La Lucy! 

I com que ja no teníem suficients dies per anar a Harar i no volíem estar tota una setmana a la capital, vam decidir baixar una mica cap al sud. Ens havien parlat molt bé d’Awassa; una ciutat tranquil·la, a la vora d’un llac on menjar bé i descansar. Així que vam comprar un billet de bus i ens hi vam dirigir!

Vam poder anar veient com el paisatge s’anava fent més i més àrid a mesura que la quantitat de camells, bous i ases que envaïa la carretera també augmentava. Fins que vam arribar a Awassa. Era la nostra primera ciutat a Etiòpia, a part de la capital, així que no teníem amb que comparar-ho...Ara me n’adono de com l’enyoro! ;)

Sorprenentment, per una vegada, no ens va costar suor i llàgrimes trobar un hotel que ens agradés i s’adeqüés al nostre pressupost. Se’ns va fer fins i tot estrany quedar-nos a la primera habitació que visitàvem! Només arribar al Time Cafe vam conèixer el Bertrand, un fotògraf francès establert a Malàsia, que també estava viatjant durant uns mesos. Ens hi vam portar bé de seguida, així que vam passar junts els dies que vam estar al sud.

A Awassa vam descobrir els primers sucs d’Etiòpia, que són tan espessos que no te’ls pots beure sinó que te’ls has de menjar amb cullereta. Vam tenir-hi també les nostres primeres experiències pel que fa a la relació amb els turistes: MONEY, MONEY, MONEY! Qualsevol cosa que vulguis visitar s’ha de pagar i els nens no tenen vergonya de plantar-se davant tu i demanar-te diners.

Suc de plàtan i alvocat i de mango i alvocat! 

Al llac d’Awassa vam veure els nostres primers pelicans lluitant amb els enormes marabús per a aconseguir un tros de peix i també vaig poder comprovar com les mirades dels nois cap a mi havien canviat... preparant-me per a la Índia!

Marabús

Vam visitar la ciutat de Shashemene, un paradís rastafari on molts jamaicans han vingut a viure, com a la terra promesa. L’antic rei Selassie, abans anomenat Ras Tafari va ser l’escollit, sense haver-ho demanat, per aquesta comunitat per a ser el proper messies. Després de conèixer els seus nous “seguidors”, els va reservar un tros de terra on es van establir.

Shashemene

Ens esperàvem una ciutat plena de rastafaris i amb els seus colors característics  per tot arreu. Però res més lluny de la realitat. Això si, vam conèixer al Banana Man! Un home que havia estat beneït amb un talent que havia decidit compartir amb tots nosaltres, en les seves paraules. Feia quadres amb les fulles dels plataners, creant collages amb els colors naturals de la planta.

Banana Man

De tornada a Addis, vam parar un vespre a Ziway per visitar el seu llac i veure com els locals alimentaven els pelicans i els marabús amb les sobres del peix cada matí.

Ziway

Pelicans i marabús lluitant per un tros de peix

Ja estàvem preparats per rebre els nostres amics! I per tal de fer-vos viure el viatge des de diferents perspectives, aquests dies que compartim amb ells, es convertiran en els autors del blog!

Bye bye Uganda, bye bye Ruanda!

Adéu Red Sonja!!

Ja hem tornat el cotxe i ara toca canviar de país. Uganda i Ruanda ens han deixat molts moments inoblidables. Per acomiadar-nos d’aquests països que ens han acollit tan bé, compartim amb vosaltres alguns d’aquests moments:

-       Menjar en un restaurant xinès a Ruanda escoltant la pregària d’una mesquita.

-       Veure homes saltar i cridar com nens després d’haver estat capaços d’aixecar un cotxe.

-       Aturar el cotxe i que ens apareguin nens i nenes per totes bandes.

-       Veure com tots els cotxes que venen de l’altre costat et fan llums i no saber perquè.

-       Canviar la suspensió del cotxe en un poble de mala mort sense taller mecànic.

-       Tornar a cuinar després de 3 mesos.

-       Estar 5 hores al cotxe intentant fer un sandwich.

-       Despertar-nos i veure que ens han netejat el cotxe (i els plats, i les sabates...).

-       Fer sopar pel propietari de l’hotel amb el nostre equip de càmping.

-       Passar amb el cotxe i que tots els vianants s’aturin, es girin i se’ns quedin mirant.

-       Estar a un bar local on només es ven cervesa de plàtan o sogum, fetes al bar enterrant-les sota terra (mig litre de cervesa= 10 cèntims).

-       Donar el whatsapp a algú i que cada dia et desitgi “bon dia” i “bona nit”.

-       Comprovar en els memorials de Ruanda com els humans ens podem equivocar tant.

-       Dormir en un recinte religiós i conèixer un papa ruandès que parla castellà amb accent perfecte.

-       Acampar i cuinar als jardins dels hotels de luxe.

-       Tenir un elefant a tres metres.

-       Estrenar-te amb el cotxe a les fosques, conduint a 70 km/h per un camí de pols ple de bonys.

-       Que un ximpanzé et passi pel costat.

-       Veure com una població pot arribar a patir tant només pels desitjos egoistes d’uns quants polítics (nord d’Uganda).

-       Fer un safari sols.

-       Beure un got de vi amb formatge.

-       Ser parat en un control policial i que els policies no sàpiguen que diré-te perquè ets un guiri.

-       Anar a comprar teles africanes i haver-ne de comprar mínim 5’5 metres de cada.

-       Arribar a una capital i que et sobrevolin ocells de 2 metres d’ample.

-       Que els teus amics es reuneixin per parlar amb tu per Skype.

-       Girar-se i veure que el Jordi està convidant a formatge a tot el que passa pel nostre costat.

-       Tenir monos jugant “al jardí de casa”.

-       Agafar una canoa i anar fent voltes sobre nosaltres mateixos.

-       I per fi! Aprendre a remar des de només un costat, com els locals.

I després de tot això, ens esperen més moments a Etiòpia, on els podrem compartir amb bons amics!