 |
| Escola bressol de Sonrisas de Bombay |
Ja fa uns anys, un noi estava de turisme per
l’Índia quan va saber que un orfenat d’un dels barris més pobres de Bombay
anava a tancar per faltar de finançament. Després de pensar-s’ho, i amb menys
de 30 anys en Jaume Sanllorente va decidir canviar la seva vida i comprar-lo,
canviant també la vida dels 40 orfes i tot i que encara no ho sabia, la de
milers de persones dels slums de
Mumbai.
Tretze anys més tard, aquella decisió s’ha
convertit en una “empresa” amb més de 100 treballadors dedicada a fer el bé, a
ajudar, a educar i donar poder a aquells que més ho necessiten. L’orfenat ja fa
anys que s’autogestiona a través d’una escola privada muntada per
l’organització per a aquest fi. A partir d’aquí Sonrisas de Bombay ha
canalitzat els esforços a proporcionar una ajuda integral a les famílies més
necessitades dels slums on actua.
Vam arribar a Bombay per visitar el projecte
que Worldcoo ha ajudat a finançar i amb moltes ganes de poder tornar a veure
set anys després la feina tan bona que es fa a Sonrisas de Bombay. La visita va
començar amb una explicació del Jaume sobre els camps d’actuació i les bases de
l’ONG. Tenint l’educació com a eix central, van comprendre que no es pot educar
un nen si la seva família no té diners per menjar o per curar les malalties que
els afecten. És per això que Sonrisas de Bombay a més de en l’educació,
treballa en el camp de la sanitat, i en el desenvolupament socioeconòmic de la
comunitat.
Des de 2009 l’educació és obligatòria a
l’Índia; això suposa que del 6 als 14 anys tothom té dret a l’educació. El gran
problema en els slums però, és el que
passa abans d’arribar als 6 anys, quan en tenen 3 o 4 i els seus pares han de
treballar i no tenen diners. En aquesta xerrada, el Jaume ens va explicar les
tres possibles vides que té un infant a aquesta edat. Si tenen sort, els nens
ajuden als seus pares a la feina o es passen el dia al carrer. Sinó, pot ser
que siguin agafats per màfies per tal de pidolar pel carrer, fet que pot
comportar que els mutilin per tal de donar més pena. Una altra opció és que
siguin venuts per prostituir-se. Si, ho heu sentit bé, Bombay és una ciutat
famosa per la prostitució infantil. Nens i nenes de 4 i 5 anys són venuts a
homes que abusen d’ells per simple plaer, o fins i tot per la creença que això
els pot curar de diferents malalties, com el SIDA.
Per tot això, una de les prioritats de
Sonrisas de Bombay és l’educació d’aquests infants abans de l’escola
obligatòria. De moment tenen 30 parvularis que donen una bona educació i menjar
a més de 800 infants. En aquests centres, a més hi treballen 30 professores i
30 assistents que practiquen una educació vivencial i efectiva amb vistes de
donar una futura carrera educativa a aquests infants que en altre circumstàncies
ho tindrien molt difícil.
Les famílies dels slums però, no només necessiten una bona educació pels seus fills;
la sanitat i l’economia també són essencials. Per això s’ajuda a les famílies al
complet; tenen tallers de dones que fan artesania i que es financen amb les
pròpies ventes, es fa assessorament també a grups de dones per tal que puguin
muntar empreses, tenen projectes d’educació per adults en burocràcia o en temes
jurídics per tal que puguin exigir els seus drets molts cops desconeguts... Pel
que fa la sanitat treballen en la prevenció de malalties contagioses, en
oncologia infantil, en oftalmologia i un llarg etcètera. La veritat és que són
ben poques les coses en les que no hagin pensat!
 |
| Primera visita a una escola Bressol |
Després de la interessant xerrada vam agafar
el cotxe i ens vam dirigir a tres de les escoles bressol de l’ONG. La nostra
sorpresa va ser enorme al veure com de ben cuidats, agradables, i plens
d’estímuls positius estaven els centres. En tots ells les mestres tractaven amb
alegria als nens i nenes a qui se’ls veia feliços de ser allà. Una imatge molt
diferent de la que hem tingut a les escoles publiques que hem vist al llarg
d’aquest viatge, on els alumnes seuen i callen. Més tard, les professores ens
explicarien elles mateixes com des de Sonrisas de Bombay van ampliar la seva
formació per tal de donar als nens una educació basada en els estímuls i les
reflexions.
 |
| Canço de benvinguda. Gràcies! |
Un cop vistes les tres escoles bressol i
gaudir de totes les cançons en Maharati i en Anglès que ens van dedicar, vam
anar a veure un dels tallers de dones de l’ONG. En aquest cas, era un taller
provisional de roses de Sant Jordi per enviar a Catalunya. Seguint amb la idea
de donar una ajuda integral a les famílies dels slums, la majoria de les dones tenien fills a les escoles bressol,
o estaven involucrades d’alguna altre manera a algun projecte de Sonrisas.
 |
| Taller de roses de Sant Jordi |
 |
| Dones del taller de roses amb tots els visitants. |
Les visites ens van deixar molt bon gust de
boca, veure que una ONG relativament jove hagi pogut fer tant, en tants àmbits
i amb tanta coherència és una alegria. Però el que va ser més interessant encara
va ser dinar i xerrar amb en Jaume. Tot i haver aconseguit tant, en el seu cap
no deixa de pensar en com aconseguir més, com ajudar més persones i com fer les
coses encara millor. Parlant amb ell s’entén perfectament el nom de l’ONG, sempre
hi ha un somriure dibuixat a la seva cara.
Sonrisas de Bombay està encantada de poder
rebre visites, de manera que tothom pugui conèixer la seva feina. Un manera
molt bona de demostrar transparència i la feina ben feta. Així que si heu de
visitar Bombay, animeu-vos!
Amb tant bones sensacions, vam quedar-nos uns
dies més a la capital econòmica del país, que tot i que a primera vista sembla
que no tingui cap interès, rascant una mica té petits tresors. Us en deixem alguna
foto.
 |
| Barri Masjid de Bombay |
 |
| Bazaar de Masjid |
 |
| Photo please? |
 |
| Banganga tank |
 |
| Cerimònia espontània |
 |
| Contrastos al centre de Bombay |
 |
| El nostre esmorzar |
 |
| Macro bugaderia |
 |
| Mesquita Haji Ali Dargah |
 |
| Partit de cricket davant del High Court |
 |
| Metro de Bombay |
