El Timkat; la gran celebració etíop!

Sacerdots esperant la cerimònia del Timkat

Timkat significa “baptisme” en Amhàric i és amb aquesta festa amb la qual els ortodoxos etíops recorden cada any el dia en que Jesús va ser batejat a les aigües del riu Jordà. Per tal de celebrar el Timkat és indispensable una piscina o estanc d’aigua on poder reproduir l’escena. Gondar disposa d’una antiga piscina que el rei Fasilides es va fer construir al segle XVII; alguns diuen que com a segona residència, d’altres que només amb fins cerimonials. Sigui com sigui, és el lloc perfecte per passar el Timkat.

A la ciutat hi ha 8 esglésies, cada una de les quals treu en processó el seu tabot fins a La Piazza principal. Aquest es portat per un sacerdot, tot guarnit amb robes de colors, al damunt el cap. Al tabot no li toquen els rajos del sol en cap moment ja que, a part d’anar cobert amb teles especials, està protegit per diferents paraigües cerimonials que uns capellans mantenen en tot moment al cap del sacerdot. Al darrera d’aquests, altres sacerdots i ajudants van en processó seguint el tabot fins a la piscina, a uns 2 quilòmetres del centre de la ciutat. Per si tot això no fos suficient, la comitiva del tabot en cap moment pot tocar el terra. Per això, hi ha tot un grup de nois que es dedica a enrotllar l’alfombra vermella que el grup acaba de trepitjar i, corrent, la tornen a estirar al davant per a que aquests puguin seguir caminant.

Tabot d'una església portat pel sacerdot del mig

Per aquesta raó, no és difícil imaginar que les 8 esglésies, amb els seus respectius tabots, sacerdots i ajudants, tarden unes quantes hores en arribar al recinte de la piscina. Aquest camí es fa més amè amb l’ajuda de les confraries; centenars de joves acompanyen la seva església vestits amb diferents vestits cerimonials i entonant cançons religioses al ritme de grans tambors. Tots estan molt emocionats i orgullosos de poder celebrar aquest dia tan important per a ells i, tot i que hauran de passar vàries hores abans no s’acabi la cerimònia, en cap moment deixen de cantar o de moure’s a ritme de les cançons.

Confraria cantant i ballant a ritme del tambor

Mentre seguíem els tabots pels carrers de Gondar, vaig sentir vergonya de ser turista. El que no sabia és que aquella no seria l’última vegada en els dos dies de festa que ens esperaven. La processó desfilava pels carrers protegida per militars, que només deixaven que la gent s’acostés fins a 2 metres dels tabots. Però qui hi havia al bell mig de les dues línies de joves cantant? Grups de turistes, vestits com si anessin a la jungla i carregats amb les seves grans càmeres (alguns d’ells amb més d’una) es passejaven lliurement pel mig de la processó apuntant als seus protagonistes a escassos centímetres de la cara per tal de poder presumir d’haver aconseguit la millor instantània. Tot això quan els locals, els que vertaderament gaudien d’aquell dia que havien estat esperant amb tantes ànsies, s’havien d’acontentar en veure-ho tot des d’uns metres de distància.

Turistes fent-se notar

Un cop la comitiva al complert arriba a la piscina, els tabots es deixen a l’edifici custodiats pels sacerdots durant tota la nit. No és fins al matí següent que es farà la gran missa per recordar el baptisme de Jesús.

Tots els tabots abans de ser guardats a l'edifici

Així doncs, el següent matí ens vam llevar prest i cap a les 5 del matí vam anar cap a la piscina per tal de tenir un bon lloc. Aquesta es troba emmurallada per una paret d’uns dos metres d’alçada i al recinte interior, durant la missa, només hi pot haver els sacerdots que hi participaran. Els etíops havien construït unes grans grades fora del recinte principal, reservada només a turistes a autoritats, des de les quals teníem les millors vistes de la cerimònia. Ens vam sentir malament per tenir aquell privilegi, ja que la gent local estava fora de les parets, esperant que els deixessin entrar.

Piscina de Fasilides a les 5 del matí

Vam agafar lloc i vam esperar a que fossin les 8 i comencés tot. Estàvem rodejats de turistes, la majoria dels quals viatjava en grups organitzats. I aquí va ser el segon moment en el qual vaig passar vergonya; no només teníem el millor lloc per atendre la cerimònia sinó que en tot moment se’ns havia tractat amb deferència per tal que gaudíssim al màxim possible. Doncs, durant les 3 hores que vam haver d’esperar a que comencés la missa, els turistes es van dedicar a riure, cridar i cantar mentre la resta de gent esperava en silenci i respecte. I un cop la missa havia començat, les actituds irrespectuoses van continuar. Imagineu en una processó de Setmana Santa, un grup de turistes posant-se entre els passos de les diferents imatges, molestant a la gent que porta la Verge i cridant-se uns als altres perquè s’estan tapant la foto perfecte...

La missa del matí

La missa era una mica semblant a la del Leddet. Tots els sacerdots es van col·locar al voltant de la piscina i van entonar cançons a l’uníson amb l’ajuda dels seus sonalls cerimonials. Després, un altre clergue va baixar les escales, posant els peus dintre de l’aigua, portant una creu feta amb bambús a la mà. Ja no hi havia només sacerdots sinó que s’hi podia veure un gran grup de nois en calçotets, tremolant de fred però ansiosos per tirar-se a l’aigua. El sacerdot,  després de beneir l’aigua va tirar-hi la creu a dintre i això va ser el que va marcar el moment en el qual la gent també es podia tirar a l’aigua. Cents de nois van cridar i saltar i en un moment la piscina estava plena de gent. La bogeria era col·lectiva; tota la gent de fora va començar a saltar les parets per tal d’accedir a la piscina, tothom s’esquitxava amb aigua beneïda i en recollia amb ampolles per tal d’emportar-se-la a casa o llençar-la a la cara d’aquelles persones que no es podien banyar.

Els organitzadors de l’esdeveniment van agafar una mànega i van començar a esquitxar cap a la grada de turistes. Això havia de ser un gran honor per nosaltres, ja que ens feien partícips de la seva tradició i ens honoraven en ser dels primers en rebre l’aigua beneïda. Doncs un cop més va tornar la vergonya; la gent va començar a queixar-se perquè els estaven mullant les càmeres i la roba. Una d’ells va arribar a dir que els etíops no sabien res, que ella no volia ser beneïda, sinó que volia fer fotos tranquil·lament.

Després de la missa, tothom es tira a la piscina! 

Amb tota la bogeria de gent anant i venint, el Jordi i jo vam decidir saltar les parets amb els locals i accedir al recinte de la piscina per tal de poder viure la festa de més a prop. En Jordi es va contagiar amb l’emoció de tota la gent i en un segon ja s’havia despullat i tirat a la piscina. Va ser l’únic turista que s’hi va tirar i els etíops estaven molt contents que un faranji volgués compartir aquell moment amb ells.

Trobeu al Jordi a la piscina? 

Després de vàries voltes per la piscina parlant amb la gent, fent-nos fotos amb ells i gaudint del moment, vam sentir música al carrer; les confraries estaven preparades per acompanyar els tabots de tornada a les seves respectives esglésies i nosaltres no ens ho volíem perdre. La mateixa imatge que havíem viscut el dia anterior es repetia de tornada i, al contrari del que es pogués pensar, la gent no estava cansada després de totes les hores de celebració, sinó que estaven més emocionats que mai. Els cants havien pujat de volum, les persones que portaven els tambors saltaven encara més amunt que el dia anterior i els balls es contagiaven a la gent del voltant, que atenia la rua.

Instruments a la rua de tornada

Nosaltres dos, però, si que notàvem el cansament. Eren les dues del migdia i després de tantes hores de processó i havent dormit poc, vam decidir que era el moment d’enretirar-nos.

Tot el recorregut del nostre viatge havia estat planejat tenint en compte aquesta festa, per tal de poder estar a Etiòpia al gener i presenciar-la. I va valer la pena. Segons ens van dir, hi va haver menys gent que en anys anteriors degut als esdeveniments succeïts en aquesta mateixa ciutat a l’estiu, però això va fer que fos més íntima i que poguéssim gaudir de tots els moments sense multituds.