Seychelles: un paradís passat per aigua.

Sembla ser que per connectar-te a internet a les Seychelles has de demanar una hipoteca i vendre un ronyó...i tot per una connexió de mala qualitat! Així que aprofito ara que estem a Madagascar amb internet per penjar els posts que teníem preparats feia temps.

Anse Lazio, Praslin.

Només aterrar a Victoria, a l’illa de Mahé, no vaig poder evitar pensar en aquell famós anunci amb el seu eslògan de “Me estais estresaaaando...”. Ens vam trobar amb un país on la gent viu a ritme de Reggae i somrient a la vida.  Aquesta és la sensació que es té quan s’arriba a qualsevol de les tres grans illes de les Seychelles.

Anse Georgette, Praslin.

És irònic que mig món pensi en aquestes illes com a la destinació per antonomàsia de les llunes de mel i aquí, els seus habitants, no creguin en les bodes. Tot i ser la majoria catòlics (90%), el 75% dels nens i nenes neixen fora del matrimoni.

Les illes estan habitades des de fa poc més de 200 anys i en elles es veu la barreja de cultures i poblacions que hi han anat passant; descendents dels esclaus que van arribar aquí de la mà del francesos i britànics. El resultat són totes les possibles combinacions de diferents colors d’ulls, cabells i pell.

Els dies aquí passen tranquils. Estem al final de l’època de pluges i per això, encara que sigui una mica, ens ha plogut gairebé cada dia. Així que sobretot hem aprofitat per caminar per la jungla de Praslin. També ens hem recorregut gairebé tota la illa en busos locals, per només 30 cèntims el trajecte!

Ens queden uns dies pel davant a l’illa de La Digue, on podrem descobrir les platges espectaculars de les fotografies...us tindrem informats!

Premi després d'una llarga caminada fins a Anse Georgette!

Tortugues centenàries, Anse Lazio.