Festes de Madurai

Festa del Teppam a Madurai

Vam fer coincidir la nostra visita a Madurai amb el Teppam Festival (o Floating Festival). Es tracta d’una festa que es celebra un cop l’any entre gener i febrer, en lluna plena, en la qual es treuen en barca dues deïtats del temple situat al mig d’un estanc.

No teníem més informació que aquesta i les oficines de turisme de la ciutat no ajudaven gaire; no podia ser una festa molt gran perquè cada una ens donava una informació molt diferent a l’altre. A la primera oficina ens van dir que la festa tenia lloc a la tarda a un estanc que estava a 5 km del centre de la ciutat. Segons la segona però, durant tot el dia hi havia actes al temple situat a un altre poble, a 8 km de Madurai. Com ens podien dir coses tan diferents!?

La nostra sort és que els dos plans no es solapaven; aniríem al temple al matí i si no hi passava res encara podríem anar a l’estanc a la tarda! Així, vam agafar un bus local (que fàcil ens estava sent el transport en comparació amb altres països!!) i ens vam plantar al temple en un moment. 

Camí al temple de Thirupparangunram

Hi havia molt moviment ,però no semblava que tingués res a veure amb el Teppam, bàsicament perquè no hi havia ni estancs ni aigua. Això si, era un dia especial al temple, això no es podia negar; hi havia molta gent anant i venint, comprant ofrenes, fent cua per accedir a la imatge central. Ens vam posar al final de la cua i vam esperar amb tots els indis. La majoria portava les seves millors gales i alguns tenien el cap rapat al zero i se l’havien empastifat amb una pasta groga.

Interior del temple de Thiruppangunram

El camí que estava preparat per redirigir el trànsit de gent donava moltes voltes, pujava escales, recorria passadissos foscos i en un moment concret, quan estàvem a punt d’entrar a la part final, s’estrenyia considerablement. Aquest va ser el punt de caos (empentes, estirades, trepitjades, crits...) on tothom volia passar a la vegada per veure la imatge del deu principal. Tota una experiència!

Deïtat empastifada

Encara teníem una última oportunitat per veure el festival; a la tarda ens vam dirigir a la zona de l’estanc. Era una bona senyal que trobéssim altres rickshaws amb turistes dirigint-se també cap allà. Des de lluny ja vam començar a veure molta gent i llums. Semblava que la primera oficina de turisme tenia raó, allà tindria lloc el festival! I per fi vam veure l’estanc: era un quadrat d’uns 300 metres de costat amb un petit temple al mig i gent caminant per dintre...Però com?

Estanc, Madurai

Lucky elephan

No hi havia ni gota d’aigua a l’estanc, havia sigut una temporada molt seca. Així que les deïtats, òbviament, aquest any no sortirien en barca, sinó que les portarien a l’esquena en processó fins a un templet ple de llumetes de colors i flors de plàstic, al costat de l’estanc. Després d’això, la gent va fer cues interminables per tal d’acostar-se a les figures, acompanyats per una música estrident que no ajudava a esperar amb calma ( i als indis això de les cues de per si ja no se’ls dona massa bé).

Transportant les deïtats

Shiva i Meenakshi preparats per passar la nit junts

La gent aprofitava que el centre de l’estanc estava sec per passejar-s’hi, assentar-s’hi i poder accedir al temple central. L’ambient era molt de fira, fins i tot hi havia moltes paradetes de menjar ràpid i algunes atraccions per a nens i nenes petits, que semblaven més màquines de tortura que de diversió.

Preparant el Teppam

Fira / màquina de tortures 1

Fira / màquina de tortures 2

Paradeta de menjar

Va ser més divertit viure aquest ambient, que la festa en si. Ens vam assentar dintre del recinte sec per tal de viure una mica l’ambient de festa que s’hi palpava. Els petits jugaven i els grans els observaven mentre estaven assentats a la gespa, tipus pícnic. Al principi vam estar-hi molt tranquils. A poc a poc se’ns va anar acostant gent per tal de parlar amb nosaltres (Where are you from? Are you married? How long in India? Can I have a pic? Les preguntes típiques) fins que van començar a venir grups d’adolescents, de cada cop més nombrosos, que amb l’excitació de trobar-se uns turistes allà al mig es van posar com bojos a cridar i a demanar fotos. Després d’aquest remolí d’energia, que va marxar tal com havia arribat, vam decidir anar cap a l’hotel.

Ens quedava un altre dia a Madurai i no poca cosa a fer! Havíem de visitar el Meenakshi Amman Temple, el màxim exponent de l’arquitectura del sud de l’Índia, i anar a una “corrida de toros”. Si, si, heu sentit bé; dos antitaurins a una “corrida de toros” a l’Índia.

El següent matí, doncs, ens vam llevar amb l’objectiu d’arribar al poble on es celebrava la festa dels toros, el Jallikkattu. Ens van dir que era “una corrida”, però per les fotos que hi havia per tota la ciutat vam veure que en realitat els participants s’havien d’agafar a la gepa dels toros mentre aquests corrien, sense patiment i sense sang. Es repetia la sensació de que ens tornava a faltar informació per tal de saber què fer i a quina hora començava tot. Però al menys aquest cop sabíem a quin poble ens havíem de dirigir.

Vam arribar-hi a les 8 del matí i tots els carrers ja estaven preparats i tota la gent col·locada. De fet, semblava que tot ja havia començat feia temps i, després sabríem que poc després d’arribar van tancar l’accés al centre de la festa per tal d’evitar aglomeracions.

Vam entrar al poble pel final, per allà on els toros sortien. Hi havia un circuit fet amb pals per tal de redirigir els animals i que, a la vegada, fes de barrera per protegir la gent. Al veure el primer toro vaig tenir una sensació molt desagradable, semblava espantat i la gent li xiulava. De sobte em van venir ganes de marxar d’aquell lloc, però vam decidir donar-li una altra oportunitat.

Vam estar donant voltes per tot arreu i ens resultava impossible veure res. Després de molt preguntar vam descobrir que aquell circuit sortia d’una plaça. Allà era on els joves havien d’intentar agafar-se a la gepa del toro i, per tant, el nostre objectiu. Semblava que hi havia una grada per turistes (tot i que no en vam veure ni un en tot el poble) a la qual només s’hi accedia amb un passi VIP. Com que no el teníem, vam estar rodejant el lloc buscant un foradet o un carrer pel qual passar o veure alguna cosa. Vam parlar amb molts guardes de seguretat posant ullets de pena i alguns cops ens va funcionar.

Vam passar pel backstage, on els toros i els seus propietaris esperaven el seu torn per sortir a la plaça, on els grups de nois intentarien penjar-se a la gepa del toro el màxim de temps possible. Esperaven molt orgullosos al costat dels seus animals, tot decorats amb pintures de colors i flors, intentant mantenir-los tranquils. Aquí vaig veure que cuidaven els toros i es preocupaven per ells; no els molestaven abans de sortir a l’arena per tal que estiguessin més excitats com fem nosaltres, i això em va fer sentir millor.

Toro esperant a sortir

Toro engalarnat per sortir

La gent del poble també va ser molt amable i, tot i que no ens enteníem, ens van estar portant i colant per diferents barreres i carrerons per tal de trobar-nos un lloc on veure-hi bé. I per fi el vam trobar!! Estàvem col·locats a uns metres de la plaça. En realitat era ben injust, a part d’insegur, perquè els guardes ens van deixar passar entre les dues barreres de seguretat per tal de veure-hi millor, mentre la resta de gent que portava més temps allà es mantenia al darrera la segona barrera.

Però gràcies a això vam poder veure-ho tot. Els toros sortien a la plaça per una porteta, al costat de la qual estaven tots els nois esperant per ser qui es pengés de la gepa de l’animal. El toro, al veure tanta expectació sortia corrent, cosa que els complicava la feina, i s’escapava pel passadís fet amb pals.

Homes agafant-se a la gepa del toro

Els propietaris dels toros corrien al darrera del seu animal amb tot d’objectes que l’organització els havia regalat. Era molt graciós veure a homes corrent amb cadires de plàstic, bosses d’esport, taules plegables... i portant la corda per agafar el seu toro al final del passadís mentre, alhora, fugien del següent toro que els venia al darrera. Anaven carregats fins als topes, però així i tot no deixaven de córrer per tal de no perdre de vista l’animal.

Tot i que, com ja he dit, els animals no patien, segueixen sense agradar-me aquestes festes en les quals la diversió ve donada per un pobre animal que en realitat no sap el que està passant al seu voltant.

La tarda d’aquell mateix dia la vam passar visitant el temple que es trobava al bell mig de la ciutat, el Meenakshi Amman Temple. Meenakshi és una de les formes de la deessa Parvathi, a qui està dedicat el santuari. Es tractava de 6 hectàrees dintre de les quals hi havia diferents templets i 12 gopurams (o torres) que es podien anar veient des de diferents indrets de la ciutat. Aquests gopurams estaven decorats amb moltes imatges de deus i animals pintats de diferents colors, a l’estil de la majoria de temples del sud de l’Índia. Només a la torre del sud hi havia 1511 imatges de deus!

Tot i tractar-se d’un reclam turístic molt fort, també hi havia molts hindús que el visitaven per dedicar les seves oracions a diferents deus. Així doncs, era un temple viu on cada dia hi anaven milers de locals per tal de donar les seves ofrenes.

Gopuram del temple de Madurai
No tenim més imatges del temple, ja que no es permet fer fotogràfies a dins de la majoria de temples hindus.

No vam poder accedir a la part central, reservada només als hindús, però vam poder passejar-nos pels voltants del temple on hi havia les petites imatges de tot de deus, a cada un dels quals la gent oferia espelmes d’oli, els enganxaven pastes de colors pel cos o els oferien flors. També, cada tarda, abans de tancar el temple, es portava a terme una petita cerimònia per tal d’ajuntar a Shiva i Parvathi i que passessin la nit junts. Molt romàntic tot plegat!

I per acabar el dia tan intens, vam sopar a una terrassa d’un hotel amb vistes als gopurams del temple. Un dia rodó!

Només vam estar dos dies a Madurai, però gràcies als dos festivals i a un dels millors temples del sud del país, van ser uns dies molt especials.

Vistes del Temple de Meenakshi