Lake Naivasha

Llac Oloidien

Un cop acabat el safari pel Maasai Mara ens van deixar al llac Naivasha. Estàvem mig tristos perquè el tema animals arribava al seu final i després de la pujada d’adrenalina que vam tenir amb al Parc Nacional, semblava mig avorrit anar a fer turisme “normal”. Però que equivocats estàvem...

A Naivasha vam decidir allotjar-nos en un càmping; el Fisherman’s Camp. No viatgem amb tenda, ni sac, ni esterilla, però allà ens ho llogaven tot. El motiu de decidir dormir al terra quan podíem tenir una habitació amb lavabo privat a la ciutat? Doncs despertar-nos just al davant del llac, envoltats de la gespa més verda i d’arbres immensos, de monos corrent i entre crits d’àguiles...i a dos passos d’hipopòtams. Si, si! Hipopòtams just davant de la nostra tenda!

La nostra tenda

Ocellot davant la nostra tenda. Llac Naivasha

Monos Colobus al nostre càmping

Al dia següent, i després d’un súper esmorzar-pícnic a la nostra tauleta privada, vam llogar una bicicleta per arribar fins al llac Oloidien. Una altra parella que s’allotjava al càmping ens va dir que allà hi podíem menjar peix fresc; el podies escollir tu mateix i te’l cuinaven allà, a la vora del llac. Així que no ens ho vam pensar gaire, vam agafar les bicicletes i ens vam posar en marxa per la carretera!

Pumbes al costat de la carretera

Quan vas conduint i se’t creua un conill o una cabra, et pares i la deixes passar... Però què fas quan vas en bici i se’t creuen dues girafes??!! Com si res, van sortir d’un costat de la carretera per arribar a l’altre costat i seguir menjant. Les motos les esquivaven com podien per seguir el seu camí, gairebé ignorant-les i s’estranyaven que hi hagués dos msungus parats al mig de la carretera amb la càmera en la mà. “Què passa, que mai han vist una girafa a la carretera o què?”, es devien preguntar. Fins i tot les mateixes girafes semblaven estranyades... van dubtar durant bastant temps si acabar de creuar o no. Això que algú es parés a mirar-les semblava inèdit per elles.

Girafa observant-nos

Vam decidir deixar de molestar les dues girafes per seguir el nostre camí. A banda i banda de carretera hi havia terrenys, la majoria dels quals no tenien barreres ni estaven tancats de cap manera. Així que vam agafar un caminet que seguia en paral·lel la carretera, que en aquell punt ja era més un camí de terra que ens “menjàvem” cada cop que passava un cotxe o una moto. Si dues girafes ens havien emocionat, que podien fer més de 20 juntes? El Jordi va endinsar-se pel camp amb la bici per acostar-se al grup i jo em vaig quedar per rebre les que sortien espantades pel noi que pedalejava entusiasmat pel bosc. Quin moment!

Girafes observant-nos

Després de trencar els plans del grup de girafes, vam continuar pedalejant pel caminet de terra: pumbes a menys d’un metre, de genolls per poder menjar la gespa, gaseles i zebres aprofitant les herbetes que creixien a la vora de la carretera... Els locals riuen quan els diem que a casa nostra com a màxim ens creuem conills quan anem en cotxe!

Poc després vam arribar al llac Oloidien. Allà ens hi vam trobar al propietari del nostre càmping que es disposava a fer una volta en barca pel llac amb dues altres persones, així que ens hi vam afegir. Estava ple de mansions, la majoria de colons que portaven varies generacions al lloc, i als seus jardins que donaven al llac els hipopòtams es passejaven prenent el sol o ens ensenyaven només les orelles mentre gaudien d’un banyet i els pelicans esperaven a veure si podien agafar alguna cosa dels pescadors del llac. Vam poder veure alguns flamencs també; sembla ser que degut a l’augment del nivell del llac feia temps que no n’hi havia, però com que el nivell havia començat a baixar els ocells havien començat a tornar.

Pelicans esperant restes de peix al llac Oloiden

Hipopòtam al llac Oloiden

A la tornada del passeig vam poder degustar el peix fregit a una cabanyeta a prop del llac...Ara si, ja teníem forces per a la tornada!

Els animals a Kenya doncs, no es troben només entre les barreres dels Parcs Nacionals sinó que, com hem pogut comprovar també més endavant, es passegen lliurement per tot el país. I arriba un moment en el qual, fins i tot, ja no t’estranya que se’t creui una zebra o un ramat de camells anant en matatu i si veus un parell de msungus fent fotos penses “Què passa, que mai han vist una girafa a la carretera o què?”. ;)