Temples, temples i temples

Gopurams de Trichy

Si una cosa té d’especial el sud de l’Índia, a part del menjar excel·lent, són els temples amb imponents torres farcides de deus. Des de Madurai no n’havíem vist cap més, ja que a Kerala la tradició arquitectònica prové d’altres dinasties de reis que acostumaven a construir més amb fusta. Així doncs, tornàvem a l’estat de Tamil Nadu per poder gaudir de la seva gran quantitat de temples.

En general tots tenen una estructura semblant; gopurams (les torres de deus) enormes a les quatre portes del mur exterior dels temples, i gopurams progressivament més petits així com anem entrant a l’interior més sagrat. Un tanc ben gran ple d’aigua en algun racó del recinte, i finalment una quantitat enorme de petits santuaris amb diferents estàtues de deus esperant a ser empastifades ja sigui amb polvos, aigua de coco o pastes de no sabem ben bé què. 

Aquests temples són com cebes, tenen moltes capes, i és a les capes del centre on es troba la deïtat principal del temple, aquella a qui tot hindú vol veure sigui com sigui, sense importar la quantitat d’hores que hagi d’esperar. Aquestes en general són cuidades exclusivament pels sacerdots del temple, que s’encarreguen de netejar i posar flors pintures i fruites fresques cada dia a la deïtat. En general no es permet fer fotografies a l’interior dels temples, per això en posarem poques, i a més, a les últimes capes d’aquestes cebes sagrades només hi poden accedir els hindús.

Però anem per passos per tal de poder entendre com són aquests temples; la primera parada va ser a Tiruchirappalli, o TRICHY pels que no tenim facilitat pels noms llargs. Aquí vam venir a veure el temple més gran de l'Índia, amb 49 santuaris dedicats a Vishnu i amb un gopuram de 73m d’alçada que està entre les torres més altres de temples asiàtics. Les capes més exteriors del temple estan fetes de carrers amb cotxes i botigues. A mesura que es van creuant gopurams, el recinte comença a agafar més forma de temple.

Aquest carrer ja forma part del temple de Trichy!

Vestíbul del temple de Trichy

Tenda de dolços dintre del temple

Perills de l'Índia! 

A Trichy vam aprofitar també per visitar el Rock Fort Temple, uns temples situats a sobre d’una muntanya rocosa. Els més de 400 escalons estan pintats de colors i et porten a través de diferents temples, el més important dels quals, excavat a la roca, està tancat als no Hindús.  A dalt de tot, vam arribar a petit temple/mirador amb vistes a tota la ciutat.

Rock Fort Temple

Comencem a pujar els més de 400 esglaons!! 

Per tal de poder veure els orígens de la construcció d’aquests temples ens vam dirigir a Thanjavur (o Tanjore). Ciutat de naixement de l’imperi Chola, que es va extendre de Madurai fins al Mekong (Sud-est asiàtic) influenciant arquitectònicament tots els territoris on va posar els peus.

Temple chola de Thanjavur

El temple de Brihadishwara, construït entre el 1003 i el 1010, va posar els fonaments per la construcció de tots els temples hindús del sud de l’Índia fins a l’actualitat. Un recinte tancat, amb gopurams i un recinte central dedicat a una deïtat on s’hi accedeix a través d’un vestíbul ple de columnes.

Entrada del temple

Com no, un selfie!

Temple a la posta de sol

Nandi, el transport de Shiva, encarat al temple

Al següent dia, de camí a Chidambaram, vam aturar-nos a Kumbakonam per gaudir d’un altre temple Chola inclòs en la Llista de la Unesco, el temple d’Airavatesvara, construït 150 anys més tard que el seu germà gran, i que conté el vestíbul de columnes previ a la deïtat principal amb les columnes esculpides més maques, fines i ben conservades que hem vist al país. El vestíbul és doncs un altre dels trets comuns en els temples del sud, alguns molt grans i plens d’imatges, i d’altres simples i amb l’únic objectiu de donar espai als creients per venerar la deïtat.

Vestíbul típic dels temples del sud

Detall d'una de les columnes. Cada una d'elles tenia imatges diferents!

Puja (ofrenes) al deu principal

Empastifem els deus, però no ens oblidem del nostre bindi (punt al front)

Temple de Kumbakonam

Aquest mateix dia, després de moltes hores de transports amb una calor asfixiant (Indian summer is coming...), vam arribar a Chidambaram, on vam poder gaudir d’un altre dels elements essencials que fan els temples del sud de l’Índia tan atractius; la intensitat i religiositat amb que aquest país viu el seu dia a dia. Aquí és on més pena ens ha fet no poder fer fotografies a la majoria del recinte. I és que cada nit, milers i milers de persones del poble es dirigeixen al temple per fer cua, apinyar-se i venerar una o altra de les estàtues sagrades, per seure i resar, per mullar-se i beneir-se amb l’aigua del tanc, per encendre petites espelmes d’oli, per trencar cocos i donar-ne l’aigua a un deu, a la seva esposa o al seu carruatge. I tot això, amb cants, crits d’eufòria o el so d’algun instrument estrident provinent de qualsevol punt del temple. La vida a l’interior d’aquests temples no pot ser més frenètica i intensa.

Interior del temple de Chidambaram

Pujas o ofrenes al temple

L'estanc del temple de Chidambaram

A Chidambaram, vam tenir la sort de coincidir amb el festival anual de dansa clàssica. Així, a més de veure el temple, vam tenir tota la tarda- nit ocupada amb balls tradicionals de diferents parts de Tamil Nadu i Andra Pradesh (l’estat veí).

Dances típiques de l'Índia

Després de Chindambaram vam passar dues nits a l’antiga colònia francesa de Pondicherry, i que encara ara és una espècie de bombolla occidental enmig de l’Índia. Carrers netíssims, preus alts, un munt d’expatriats (sobretot francesos) i algun que altre indi parlant francès.

Carrer de Pondicherry amb cases colonials

De Pondicherry però el que recordarem no té res a veure ni amb la seva singularitat, ni amb la seva elegància. Us en posem unes imatges...

Després de tota la cerimònia, els posen uns deus al cap i marxen en processó
pels carrers de la ciutat

Per acabar aquesta petita ruta pels temples del sud de l’Índia ens vam dirigir a Tiruvannamalai, un dels 5 pobles essencials de Shiva (deu més seguit a la Índia). El poble és a més el lloc on Sri Ramana Maharshi, un guru important de finals dels s. XIX, va escollir per recloure’s i meditar dels 20 anys fins a la seva mort. Tot això, sumat a la visió d’algun guru més nou, han fet de Tiruvannamalai un dels destins preferits per a russos amb ganes de trobar-se i canviar les seves vides a través del ioga i la meditació, això si, a canvi d’un pastón.

Complexe de Tiruvannamalai

Top Kerala

Des de Madurai la nostra idea era anar cap a la costa est de l’Índia, però ens vam trobar a molta gent que ens parlava molt bé de Kerala. Ens vam començar a preguntar si, un cop acabat el viatge, no ens penediríem de no haver-hi anat. Per això vam agafar un tren d’una nit i ens vam plantar a l’estat de Kerala per passar-hi uns 10 dies. Aquí teniu els llocs que vam visitar:

Varkala

Destinació de platja per guiris. Hi ha molts restaurants mirant el mar, tendes de roba que els indis no s’han posat en la seva vida però que cusen pels turistes i molts llocs on fer ioga i meditació. 

Els primers dies ens hi vam sentir estranys, però a la que vam trobar un hotel prop del mar i lluny del centre sorollós, ens vam relaxar mooooolt! La nostra habitació tenia una terrasseta amb una hamaca des d’on es veia l’aigua. Ens vam dedicar a passejar per la platja, a nedar (tot i que hi ha bastantes onades, cosa que motiva més al Jordi que a mi) i a llegir.
   

Canal, Kappil Beach

Vaixells de pescadors, Kappil Beach    

Platja de Varkala      

Un dels "nostres" restaurants

       

En Jordi jugant a les onades       

Kollam

És lleig. És molt lleig. Bàsicament, vam decidir anar fins a Allepey en vaixell i aquest surt des d’aquesta ciutat. El trajecte dura 8 hores i passes per diferents paisatges. 

Creuer cap a Alleppey

Granjers a Alleppey

Posta de sol des del vaixell

Allepey

És el típic lloc per fer el viatge en vaixell pels backwaters. Nosaltres vam parlar amb n’Alessio i en Miguel i ens van dir que no valia massa la pena fer-ho. Així que ens ho vam plantejar diferent.

Primer de tot, el nostre hotel era un lloc molt tranquil de només dues habitacions a les afores de la ciutat, vora el riu. Des d’allà teníem bona connexió tant amb el centre com amb els canals amb tots els vaixells locals que feien les funcions de taxi.

És així com vam conèixer els backwaters i la vida que hi porta la gent. Vam tenir la gran sort que un dels vaixells-taxi que vam agafar (per unes 8 rupies cada un, 10 cèntims d’euro) no anava directament al punt de destinació, sinó que es va anar perdent per canals més petits. Si tens pressa, aquesta no és una bona notícia. Però com nosaltres volíem veure la vida que porta la gent pels canals, ens va anar perfecte perdre’ns una mica. Arribat un punt, vam baixar del vaixell i vam passejar per entre els arrossars, travessant camps i casetes.

En comptes d’agafar un vaixell enorme per dues persones i estar-hi sols passejant pels canals (versió romàntica), vam optar per viatjar amb els locals (versió cutre). És més incòmode i has d’estar més pendent dels horaris dels vaixells, però ens va encantar veure el tipus de gent que puja i baixa a l’embarcació, les petites cases per les quals vam passar, veure els camps on treballen... Molt recomanable!

Vaixells "opció romàntica"

Petits canals, Alleppey

Vaixell- taxi local

El "carrer" del nostre hotel

Estació de vaixell

Kochi

La zona de Fort Kochi és allà on es van establir els portuguesos i més tard els holandesos. Això es pot veure molt fàcilment passejant per la ciutat, plena de cases colonials, la majoria restaurades i convertides en hotels i restaurants de luxe. Òbviament nosaltres no vam estar a un d’aquests hotels. Però hi vam estar bé per relaxar-nos-hi dos dies.

Els locals fan molta vida a la platja, on hi passa de tot: hi ha moltes paradetes de menjar, de joguines, la gent fa volar-hi estels, s’hi fa selfies de tot tipus (el millor va ser una parella amb un cor dibuixat a la sorra) i hi neden vestits i fent molt soroll!

Vam descobrir que si compres el marisc a una paradeta de la platja, te’l poden cuinar a qualsevol restaurant del voltant per molt pocs diners. Així que a Kochi em vaig enamorar de les Jambo gambes i dels crancs... per això vam repetir un altre dia!

També vam anar un dia al teatre a veure Kathakali. Es tracta d’una història de deus ballada, en la qual cada moviment té un significat. En cap moment es parla o canta, només s’utilitzen moviments i sorolls. En realitat l’obra original dura unes 6 hores. Nosaltres vam anar a veure una adaptació per a turistes de dues hores. 

Primerament, veus com els actors es pinten la cara amb colors naturals. T’expliquen el significat dels colors i d’on els extreuen i després et fan una petita demostració de com interpreten cada un dels sentiments i les expressions abans de començar l’obra. Molt interessant!

Xarxes xineses, regal de Kublai Khan a Kochi

De diumenge a la platja

Jambo gambes i cranc!! 

Preparant-se per l'obra

Kathakali 

Casa colonial a Kochi

Tarda de cricket amb els amics!

I aquí se’ns va acabar la nostra experiència a Kerala! Estem contents d’haver canviat els plans i haver descobert aquest estat! Platja, marisc i relax era tot el que necessitàvem!