Les cares de Madagascar

Últim dia a Madagascar. Estem passant dos dies tranquils a Tana, la capital. Són moments per anar a restaurants diferents, fer alguna compra i sembla que fins i tot tornar a celebrar el meu aniversari! ;)

Aquí, des de la llunyania d’haver passat gairebé un mes i deu dies (ai deu meu, que no se a quin deu posar-li l’accent diacrític ja!!), comencem a fer memòria del que hem viscut en aquest país.

La veritat és que hem vist paisatges i animals fantàstics, però ens hem quedat amb la sensació que cap d’ells ens ha tret l’alè. Tothom ens ha dit durant aquest mes que fa 10 anys Madagascar estava ple de boscos i jungla, i suposo que això és una mica el que ens ha faltat.

Tot i això, la impressió que ens emportem d’aquest país és excel·lent. Els somriures constants, els crits de nens i nenes que ni tan sols podíem veure per la distància saludant-nos efusivament, l’orgull i l’alegria que sentia la gent al donar-nos la mà, els jocs diaris amb tots els nens i nenes del carrer, la transformació que patien les cares serioses i curioses desprès d’un Salama... Aquest post va dedicat a tota aquesta gent i a tot el caliu i l’alegria que ens han transmès. Misaotra betsaka!